Passa al contingut principal

Fora morts de la Rambla

Imaginau-vos que acaben d'arreglar i inaugurar un nou passeig a Palma: un lloc al centre de la ciutat, amb bancs, arbres, fonts. Un lloc encantador per passejar. I de cop veus com un dia i un altre, comencen a passar cotxes fúnebres carregats amb taüts i corones. La visió, com podeu imaginar, no resultaria massa agradable per a la gent que passeja per aquest nou espai. Idò això mateix que hem imaginat, va passar al 1827 a la Rambla de Palma.

Antigament, el llit del torrent de la Riera passava per la Rambla, continuava pel Born i desembocava als peus de l'Almudaina. El fet que passàs pel centre, donava molts de problemes, un dels més greus les inundacions (1). Al 1613, es decidí iniciar les obres per desviar el torrent fora de la ciutat.

Al 1784, sobre l'antic llit, cobert ja, de la Riera, el capità general de Mallorca Galcerán de Villalba inicià la construcció del nou passeig de la Rambla. Construí un passeig central i sembrà arbres a cada banda. Uns anys més tard, al 1827, un altre capità general, José Maria de Alós i de Mora (1765-1844) va remodelar el passeig, sembrà nous arbres i s'instal·là una font al final (2).

José Alós de Mora. Varones Ilustres de Mallorca

Al 1840, Antonio Furió en el seu llibre "Panorama Óptico-Histórico-Artístico de las Islas Baleares" descriu la Rambla d'aquesta manera:
"en 1827 nuestro paisano D. José María Alos capitan general de estas islas, lo reformó plantando en vez de los álamos desmayos, acacias y otros árboles y flores, que con la fuente que desde muchos años hay en la testera, la amenidad y frescura lo hacen apetecible y concurrido, particularmente las tardes de los dias festivos en el que se reune lo mejor de Palma"
Passeig de la Rambla amb l'estàtua de la Fidelitat i la Porta de Jesús
Gravat del llibre "Panorama Óptico-Histórico-Artístico de las Islas Baleares"

Resulta que pocs anys abans, el 1821 va ser inaugurat l'actual cementiri de Palma, situat a la possessió de Son Tritlo. Però no fou fins el 1826 quan es dugueren a terme les primeres inhumacions (3).

El camí més comú per anar al cementiri des de Palma era sortir per la porta de Jesús (actual Baró de Pinopar/Via Roma), passant justament per la recent estrenada Rambla. Com vos podeu imaginar, la visió de les comitives fúnebres entre les gent que passejava per la Rambla no els devia resultar massa agradable.

Per evitar la macabra visió dels carros fúnebres circulant pel recent estrenat passeig, Salvador Valencia de Rojas, governador militar de Mallorca i president de la Junta de Sanitat de Palma, va dictar una ordre al respecte. Va ordenar que els carros fúnebres s'abstinguessin de passar per la Rambla, (l'anomena amb el nom d'Alameda) amb la finalitat de que "los concurrentes a él no experimenten el fetor que acaso pueden ocasionar los cadaveres que se conducen al cementerio rural". Recomanava un recorregut alternatiu: anar pel carrer Oms o carrer Sitjar (4) i sortir per la Porta de Jesús.

Diario balear, 16 maig de 1827


Plànol del voltants de la porta de Jesús.
En vermell, la ruta prohibida. En verd, les rutes alternatives i recomanades

Notes

1 - Les inundacions històriques de Sa Riera. Miquel Grimalt. Treballs de Geografia. Palma 1989.

2 - La font esmentada no és el brollador que hi ha avui dia. És una font coronada amb una estàtua al·legòrica de la fidelitat i esculpida per Jacint Mateu, el mateix escultor de les Lleones del Born.

3 - Segons dades de l'Empresa Funerària Municipal de Palma

4 - L'actual carrer de la Concepció estava format per 5 carrers diferents. Al 1862 es varen unificar en un sol carrer. El carrer de Sitjar, era el darrer tram del carrer de la Concepció. El carrer Bisbe Campins, antigament carrer de les Rafes de la Misericòrdia, era una via que transcorria entre la part de darrera de la Misericòrdia i les murades.

Bibliografia

- El carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat. Gabriel Bibiloni, 2012.

- Palma a través de la cartografía (1596-1902). Juan Tous Meliá. 2002

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX . Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896 , Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida. Carrer Colom i Jaume II Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judic...