dijous, 18 d’abril del 2019

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX.

Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896, Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida.

Carrer Colom i Jaume II

Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judici Pere va afirmar que la seva violenta reacció es va produir quan ell li va demanar qui eren aquells homes, i ella li contestà que no li importava). Ella cau inconscient, en mig d'un bassiot de sang. Assustat anà a cercar ajuda al bar on treballava, i el seu propietari Josep Coll l'acompanya al pis. Allà veuen que la dona continua estesa en terra i inconscient, plena de sang, però encara viva. Avisen a la policia. A ell el traslladen a la presó del Caputxins. A ella a la traslladen a l'Hospital General i allà mor de matinada. L'autòpsia va determinar que havia mort per una fractura cranial i una hemorràgia, causada pels cops. Una altre fet que determinaran era que estava embarassada, d'un 5-6 mesos, però ningú del seu entorn proper ho sabia. 

El fet que el matrimoni tengues els mateixos llinatges se deu a que en Pere era orfe, i al pocs mesos de vida va ser adoptat per una família de Llorito, Joan Florit i Margalida Capó. La família Florit Capó va tenir també una filla, Maria. Maria i Pere es varen criar junts, fins als 10 anys d'en Pere, que va deixar la casa per anar a servir a ca un capellà.

Dos anys abans dels fets, els dos varen anar a fer feina i viure a Palma. Al juny de 1895 s'havien casat. Vivien a un pis del carrer Jaume II. Ell feia feina de mosso a un cafè, i ella servia a una casa.

El cas havia tengut una notable repercussió a Palma. L'opinió general era que Pere Florit no era culpable i que sols havia defensat la seva honra davant la infidelitat de la seva dona, la qual es donava per suposada. Fins i tot, es varen fer diverses entrevistes a Pere a la presó, entre elles la que li va fer el Heraldo de Baleares el 22 de setembre, titulada "Pedro Florit Capó. Quien es este hombre?". Més que una entrevista, era un article d'opinió sobre la innocència de Florit. 

Extracte de l'entrevista. Heraldo de Baleares, 22 de set. 1896

Per maig ja estava acabat el sumari. El judici va durar sols un dia i es va celebrar el dia 29 de setembre de 1896 als jutjats de Palma, que en aquells moments estaven situats al claustre de Sant Antoniet al carrer de Sant Miquel.

Claustre de Sant Antoniet quan era seu dels jutjats de Palma.

El tribunal del judici estava format per tres jutges i un jurat integrat per 12 ciutadans. El fiscal era el sr. Santa Cruz de Bustamante i demanava la pena de mort per Pere i l'acusava de dos delictes: la mort de Maria i l'avortament del fill que esperava. L'advocat defensor era Jeroni Pou, demanava l'absolució del reu.

Jeroni Pou, advocat defensor.

El judici, donat que era públic, va rebre assistència de molts palmesans i palmesanes. A part de les declaracions de Pere Florit, també van declarar diversos testimonis afirmant que era una bona persona i bon treballador i estimava molt a la dona. Respecte a la dona, explicaven que entre els veïnats del carrer corrien rumors sobre la suposades infidelitats de Maria, que havien vist entrar homes a la seva casa, que anava molt mudada per ser una simple criada. Fins i tot la mare de la morta, va declarar a favor de Pere, afirmant que era un bon espòs i que creia que realment no havia volgut matar-la.

L'advocat defensor, Jeroni Pou, era un notable republicà. Fundà el Partit d'Unió Republicana de Mallorca al 1896 i també fou fundador i director del diari La Unión Republicana. La seva defensa es basava per una banda en explicar el bon comportament de Pere, tant com a ciutadà, treballador i espòs. Per altra banda, donava per fet que Maria era una dona infidel, i que Pere no tenia la intenció de matar-la, sols havia volgut defensar la seva honra.

El veredicte final va ser l'absolució de Pere Florit. El fiscal demanà la revisió del judici, però el tribunal s'hi va negar. El veredicte va ser celebrat pels amics i coneguts de Pere. Fins i tot, Jeroni Pou va rebre diverses serenates organitzades pels republicans de Palma i els amics de Pedro Florit, per agrair-li la bona feina feta.

Hemeroteca

- Las Baleares: diario republicano, El Isleño, Heraldo de Baleares, El Ancora, La Unión Republicana


dijous, 4 d’abril del 2019

La mossegada de ca que va matar una heroïna de l'aire

Palma, al llarg de la seva història, ha estat escenari d'històries tristes i tràgiques. Una de les més dramàtiques de la crònica recent de Ciutat és la de Jean Gardner Batten. Segurament el seu nom no sigui gens conegut entre els palmesans, però en els anys 30 va ser una autèntica heroïna de l'aire. Jean Batten va néixer a Nova Zelanda al 1909 i des del 18 anys es va aficionar molt a l'aviació i aviat es tragué la llicència de pilot.

Jean Batten al gener de 1935

En els anys 30, es feu famosa pels seus llargs vols en solitari. Va batre 4 records mundials de vols interoceànics. Al 36 va fer el primer vol en solitari entre Anglaterra i Nova Zelanda.


Vol d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: OzTypewriter

Aquestes gestes la feren mereixedora de diverses medalles honorífiques a França i Anglaterra, convertint-se en una autèntica sensació mundial. Fou la primera dona que va rebre la medalla d'or de la Federació Internacional Aeronàutica en el 1938, un del reconeixements més importants en el món de l'aviació. Fins i tot va escriure la seva autobiografia a l'any 1938, on explicava les seves experiència i gestes aèries (My life), quan encara no havia complit els 30 anys.

Batten a Calcuta al 1934

A l'acabar la Segona Guerra Mundial, on pràcticament no va participar malgrat la seva experiència, les proeses aèries de Batten també varen acabar i es retirà de la vida publica. Ja sense ser objectiu de cap interès, es va dedicar a viatjar pel món, junt amb la seva mare. Però la mare va morir al 1966 a Tenerife, i això la va sumir una important depressió i es va recloure en un petit apartament de Santa Cruz durant anys.

Jean Batten, a l'any 1976, presentant un segell commemoratiu
del seu vol del 36 d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: DigitalNZ

A l'octubre de 1982, arribà a Palma amb l'objectiu de comprar un apartament i aïllar-se del món i passar la resta de la seva vida. S'instal·là a l'aparthotel Vista Porto Pi, al carrer Joan Miró. La poca gent que tenia contacte amb ella, explicava que era una dona elegant, educada però molt solitària. Una de les seves majors aficions era sortir a donar llargues passejades tota sola, però durant una de les seves sortides la va mossegar un ca. En dies posteriors, la ferida es va anar infectant, i com que no volia l'assistència de cap metge, ni cap medicina, la infecció es complicà. Finalment, el dia 14 de novembre de 1982, una cambrera dels aparthotels la va trobar morta al seu apartament.  L'autòpsia va determinar que havia mort d'un abscés pulmonar.

La història ja es ben trista i tràgica, però encara va empitjorar més en dies posteriors. Passaven els dies, setmanes sense que ningú, ni amics, ni familiars ni autoritats de Nova Zelanda, reclamassin el cos. Passats dos mesos de la seva mort, a principis de gener de 1983, Jean Batten va ser enterrada a la fosa comú nº 7 del cementiri de Palma.

Aquesta inhumació no es va comunicar en cap moment als familiars. Les autoritats espanyoles deien que sí ho havien notificat, les de Nova Zelanda, que no havien rebut cap notificació. Sigui com sigui, el resultat va ser que durant anys els seus familiars i les autoritats de Nova Zelanda no sabien res d'ella, si estava viva o morta.

Degut a aquesta falta de notícies, a mitjans del 80, la televisió nova zelandesa va encarregar la realització d'un documental sobre Jean Batten a l'escriptor i productor Ian Mackersey. Mackersey i la seva dona varen seguir les passes de l'aviadora per mig món i finalment el 1987 descobriren que estava enterrada a una fosa comú del cementiri de Palma.

Els diaris espanyols es feren ressò de la troballa (veure La Vanguardia de dia 29 setembre i 1 d'octubre de 1987).

Fossa comú on va ser enterrada J. Batten.
Font: Ianmackersey

A la fosa comú on es troba, s'hi va instal·lar una placa que la recorda.

Placa de Jean Batten al cementiri de Palma.
Font: Diari de Mallorca

Al mes d'agost de 2009, les autoritats de Palma li dedicaren un carrer (que abans es deia Mirador de Bahía) al barri de La Bonanova.

Bibliografia

- From Typist to World Record-Breaking Aviatrix: Jean Gardner Batten

- The Encyclopedia of New Zeland: Jean Batten 

- Jean Garden Batten: la Greta Garbo de los cielos

- La Realidad Oculta

- Diario de Mallorca

- El Mundo

- Biografia de Jean Batten