dijous, 1 de juny de 2017

Sadisme i crueltat animal a la Palma del XIX

A Palma, la primera plaça de toros pròpiament dita es va inaugurar el 24 de juny de 1865 al bastió de Jesús, on actualment hi ha la plaça Bisbe Berenguer de Palou. Anteriorment, ja des del segle XVIII, en aquell mateix espai hi havia uns tancats fets de fusta i després d'obra destinats a fer bregues de cans i corrides de toros (1).

Interior de la plaça de toros.
Font: Aquella ciudad de Palma

Aquesta plaça de toros va ser obra del polifacètic Pere d'Alcantara Penya? Tenia cabuda per 8000 espectadors. Va estar en actiu fins el 1929 quan Gaspar Bennazar va construir l'actual plaça de toros. A l'any 1933 va ser esbucada.

Plànol de Palma (1869) de Pere d'Alcantara Penya
indicant la situació de la plaça de toros.
Font: Alta Mar

En aquest espai no sols es feien corrides de toros, sinó que era un lloc polivalent on se veien tota casta espectacles i actes (acròbates, gimnastes, corals, balls, mitings...). Però de tots ells, els espectacles amb animals (bregues de cans, cans contra toros, etc) eren els més comuns, i quant més cruels i sàdics fossin, major era l'èxit i el nombre d'espectadors. Sense dubte la culminació d'aquests tipus d'espectacles va ser el 7 d'agost 1881 (2), quan en aquesta plaça de toros s'enfrontaren una lleona i un toro. 

Tot va començar quan el dia 6 de juliol de 1881 va arribar a Palma abordo del vapor Jaume II, un domador de lleons i cavalls que es feia anomenar Coronel Edgar Daniel Boone (3).

Vapor Jaume II 1858. Font: Vida Marítima

El seu nom vertader i origen són confusos. Al web de la Boone Society proposen una hipòtesi sobre la vertadera procedència del coronel, així com del seu llinatge. Plantegen que segurament el seu llinatge vertader era Boon i provenia de Norfolk (Anglaterra) on va nàixer al voltant de 1841. Va afegir una "o" per semblar descendent del famós explorador estatunidenc Daniel Boone, però realment no tenia res a veure amb aquest personatge i tot era una estratègia publicitària.

El coronel Edgar Daniel Boone
i la seva dona, Millie Carlota, 1880.
Font: Quicker than eye

Arribà a Palma amb la companyia circense "Ambos Mundos" dirigida per Francisco Rizarelli i ell mateix. La companyia debutà en el Teatro Circo Balear (inaugurat poc abans el 1875), amb bones crítiques de les actuacions de tots els artistes de la companyia. Fent especial menció del valor i coratge del Coronel Boone quan se ficava dins una gàbia amb lleons (4).

Anunci de l'actuació del Coronel Boone
i la seva companyia

Les seves actuacions eren un èxit total i davant la demanda del públic, es va donar la possibilitat de visitar i veure els lleons al preu de 1 real (5). Junt amb ell, també actuava la seva dona Millie Carlotta, la qual es va incorporar a l'espectacle un dies després d'arribar ell (6) i coneguda artísticament com la Reina de los Leones.

A mitjans mes de juliol, en el diari La Opinión (7) apareix una breu notícia explicant que el coronel Boone està en negociacions per cedir un dels seus lleons més vells amb la finalitat que s'enfronti a un toro. El diari no és massa optimista sobre l'èxit de l'espectacle i diu:

"Ignoramos los grados de certeza que la noticia tenga; pero por de pronto no nos parece factible y mucho ménos en nuestro país en donde por falta de transeúntes prosperan poco los grandes espectáculos, los cuales exigen siempre grandes sumas para exhibirse"

Malgrat el poc entusiasme inicial, a finals de mes, ja s'havia acordat la lluita entre un dels lleons del coronel i un toro. L'espectacle tendria lloc el dia 7 d'agost a la plaça de toros. La majoria de diaris elogien la lluita i preveuen que tendrà un gran èxit.

Poc a poc s'anaven fent els preparatius pertinents: el Coronel Boone va desplaçar-se a València per un comprar un toro, se construïa una gàbia de grans dimensions on tendria lloc la lluita. Es tenia prevista una gran afluència de public donada la novetat de l'espectacle (8), i per això s'havia pensat en dur espectadors amb vapors des d'Alger, València i Barcelona. Fins i tot estava previst establir un servei especial de trens des dels pobles de Mallorca cap a Palma per veure la brega. Donat que en anteriors espectacles de la plaça de toros hi havia hagut moltes queixes i reclamacions per no dur-se a terme el que estava anunciat, l'empresari que havia organitzat la brega va haver de depositar una fiança.

Arribat el dia 7, va tenir lloc l'esperada lluita (8). A primera hora de la matinada, va arribar a Palma procedent de Barcelona el vapor Mallorca, de l'Empresa Mallorquina de Vapores, amb 145 passatgers venguts especialment per assistir a la brega. D'Alger es van traslladar 421 passatgers, francesos, amb el vapor Maria, també de la companyia naviliera Empresa Mallorquina de Vapores, per assistir a l'espectacle. El public de Mallorca provinent de pobles es va desplaçar en tren gràcies a un servei especial.

Vapor Maria.
Font: Vapores de Baleares

L'espectacle es va iniciar a les 5 de l'horabaixa i va començar amb diverses actuacions gimnàstiques i acrobàtiques de la companyia "Ambos Mundos" que no despertaren cap interès en el public, ansiós per veure la brega. Acte seguit, a les 6, estava prevista la promesa lluita entre la lleona i el toro. La lleona esperava dins una gàbia situada en el centre de la plaça. El toro va ser introduït dins la gàbia per un túnel. En un primer moment, els dos animals s'envestiren, però finalment cada un es va situar a un cantó de la gàbia i les envestides finalitzaren. Els operaris molestaven la lleona per veure si d'aquesta manera s'iniciava la brega una altra vegada, però no se va aconseguir res. Els animals se jagueren en dos extrems de la gàbia i ja no feren res més. El public cansat de no veure la brega va abandonar la plaça.

Posteriorment, no he trobat cap referència ni queixa sobre el fracàs de la lluita en el diaris de Palma consultats. Únicament se varen limitar a anunciar les actuacions del domador en el Teatre Circo Balear que es varen dur a terme fins el dia 10 d'agost (9).

Després de la seva estada a Palma, va continuar actuant a diversos llocs d'Espanya, París i a partir de 1887 deixen d'aparèixer notícies en els diaris espanyols sobre les seves actuacions.


Notes:

(1) Els carrers de Palma de Gabriel Bibiloni
(2) El Áncora, 8 d'agost de 1881
(3) La opinión, 6 de juliol de 1881
(4) La opinión, 8 de juliol de 1881
(5) El Áncora, 14 de juliol de 1881
(6) El Áncora, 19 de juliol de 1881
(7) La opinión, 22 de juliol de 1881
(8) El Áncora, 8 d'agost de 1881
(9) La opinión, 10 d'agost de 1881