Passa al contingut principal

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador, al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles.

Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine, de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini.

Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les seves arts tocant el piano, cantant, i com acròbata i ballarina.

Retrat de Geraldine Leopold al 1899.
Font: Semanario Las Campanas (2)

Les seves actuacions a Palma varen començar el dissabte vespre del 25 de febrer de 1899 (3). L'artista havia arribat precedida de molt bones crítiques i alabances sobre la seva bellesa i les seves actuacions. Com se veu a les fotos era una dona exuberant i atractiva, amb fama de trencacors i tenir multitud d'admiradors. En les actuacions apareixia vestida amb roba ajustada i malles. Sobre l'escenari era una artista de gran versatilitat: cantava sarsuela, interpretava fragments d'obres de teatre, feia de trapezista, disparava al blanc amb el seu rifle o ballant la famosa "Danza Serpentina". Amb tal artista, l'èxit de les seves actuacions estava assegurat.

Geraldine Leopold
Font: Nuevo Mundo (4)

Però els empresaris que la varen dur a Palma, no varen tenir en compte un important fet: actuaria en plena Quaresma. Aquest fet va desfermar una autèntica guerra dialèctica entre els diaris conservadors/catòlics i progressistes de Palma.

Per una banda, es situaven els sector més conservadors i catòlics, els quals estaven radicalment contra de les seves actuacions. El fet que una dona "mig" nua actuàs en plena Quaresma era un atac amb tota regla a les bones costums dels palmesans més catòlics. Diversos diaris conservadors de Palma com "El Ancora" o  "Mallorca Dominical" varen publicar un seguit de notícies criticant les seves actuacions i el públic que hi anava. L'argument principal era que aquest tipus d'espectacles eren nocius per la moral dels ciutadans. Articles realment furibunds com el titulat "A los pies de una funámbula" la qualifiquen de "masónica, diabólica, pornografica, corruptora" (5). A part dels nombrosos atacs periodístics, també era objecte d'altres accions com intents de prohibició de les seves actuacions, la retirada de cartells, sermons en contra seva.


Anunci de la seva actuació a Palma

Per altra banda, els sectors progressistes, representats per diaris palmesans com "La Unión Republicana" o "La Correspondencia"  alabaven les seves actuacions i el gran èxit que tenia entre la gent que anava a veure-la (6). Segons ells, les seves actuacions no eren gens impúdiques. Per defensar-la dels nombrosos atacs, argumentaven que era una dona molt catòlica i solidària, que ajudava al més necessitats i que fins i tot era sòcia de la Creu Roja.

Però un dels greuges més sonats, va ser el fet que les autoritats eclesiàstiques de Palma manassin retirar un ram de flors que havia ofert Geraldine a Sant Josep a la Seu. Segons el diari "El Ancora" justificava la retirada del ram dient: ""los ramos procedian de una función condenada y de una mujer indiferente a las cosas religiosas" (7) .

Entre les continues bregues dialèctiques, Geraldine Leopold va finalitzar les seves actuacions el 26 de març de 1899  (8)

La Bella Geraldine amb el seu rifle
Font: Nuevo Mundo (4)

Acabada la seva estància a Palma, va seguir actuant als teatres i circs d'Europa i Amèrica. Després de casar-se amb un empresari cubà de circs, Alonso Pubillones, va retirar-se dels escenaris. Va morir, sense pena ni glòria, a l'any 1926 a Colòmbia.

Notes

(1) - Diario de Córdoba de comercio, industria, administración, noticias y avisos. 20 de gener de 1894, pag. 2

(2) - Las campanas: semanario joco serio. 11 de novembre de 1899, pag. 3

(3) - La Unión Republicana. 25 de febrer de 1899, pag. 2

(4) - Nuevo Mundo. 30 de juny de 1897

(5) - El Áncora. 28 de febrer i 1 de març de 1899, pag. 1

(6) -  La correspondencia: diario de avisos y noticias. 7 de març de 1899

(7) - El Áncora. 17 de març de 1899 

(8) - El Áncora.  27 de març de 1899

Comentaris

  1. Buena entrada. Esta visto que la carne tira más que lo que pueda decir una homilía pastoral. Católicos pero humanos.

    Si se me permite, quisiera recomendar un pagina que habla de todas estas maravillosas artistas, cantantes y bailarinas. Para quien guste del tema...
    http://consuelitoyotrasbellasdelcuple.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Gracias por la visita y la recomendación

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

Martina Pascual, la primera bibliotecària de Palma.

La primera biblioteca municipal de Palma va ser la biblioteca de Cort. Fou inaugurada el 19 de setembre de 1935, essent batle Lluís Ferrer. L'encarregada de posar-la en marxa i convertir-se en la primera directora va ser Martina Pascual Martí (Palma, 1903-1962). Martina Pascual havia estudiat a l’Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya a començament dels anys 20. El setembre de 1933 després del concurs corresponent fou nomenada bibliotecària municipal, càrrec que va exercir fins a la seva defunció. Actualment disposa d'un carrer en el Pil·lari dedicat a ella. Alumnes de la promoció de 1925. Martina Pascual és la tercera per la dreta. Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries La biblioteca disposava d'un fons inicial de 7000 volums. Actualment el seu fons documental és de 20.000 volums. Més informació - La biblioteca de Cort fa 75 anys.  -  Biblioteca de Cort  - L'Ajuntament de Palma dedica un carrer a...