Les Finestres del Temps: de setembre 2020

Agraïments: Dídac Martorell Paquier

A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín. Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada.

Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà, Ebenezer Howard (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí. A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí.

Ebenezer Howard.
National Portrait Gallery

Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendrien unes dimensions limitades, unes 32.000 persones, 400 hectàrees de recinte urbà i 2.000 hectàrees d'entorn enjardinat. En la ciutat conviurien fàbriques amb àrees residencials i els equipaments necessaris, però tot distribuït de forma adequada per evitar pertorbacions. Les ciutats jardí havien d'estar ben comunicades amb la gran ciutat, i una vegada arribades al límit establit, se'n crearia una altra.

Distribució d'una ciutat jardí

Aquesta idea de crear un nou tipus de ciutat es va materialitzar a l'any 1904, amb la construcció de Letchworth Garden City, la primera ciutat jardí. Li seguiren Hampstead Garden Suburb (1906) o Welwyn Garden City (1919).

El model s'anà estenent per Europa i Estats Units. A Espanya, l'introductor de les noves teories de les ciutats-jardí fou Cipriano de Montoliu y de Togores, i se n'edificaren vàries destinades especialment a obrers: com: el barrio Reina Victoria a Huelva (1916), Ciudad Jardín de Vitoria (1924), Ciudad Vergel de Torrelavega (1932). Encara que algunes també es destinaren a persones amb alt poder adquisitiu com Terramar a Sitges.

Palma no va voler ser aliena a aquesta nova moda urbanística i també va decidir crear la seva ciutat jardí. Amb aquesta finalitat, a l'any 1918 es va fundar una societat promotora denominada Progreso Urbano S.A. promoguda per Josep Tous Ferrer. Comprà els terrenys de dues possessions: Son Martorell i Son Moix, situades entre el torrent Gros i la Torre d'en Pau.

Foto aèria de 1956

La intenció era parcel·lar els terrenys, edificar habitatges unifamiliars amb jardí, construir un hotel i instal·lar un balneari de platja. Les propostes de Howard sobre les ciutats jardí no s'aplicaren mai en aquest cas, únicament es va utilitzar el nom. El projecte era més proper a un balneari vuitcentista.

Plànol de la Ciutat Jardí. BSAL 44

Un inconvenient era que aquesta nova urbanització estava un mica allunyada de Palma (5 km). Per tant un element primordial pel seu èxit era disposar d'un transport públic que la unís amb Palma. No era cap problema, ja que Josep Tous, el fundador de Progreso Urbano també era fundador de la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans (SCTEI). Per tant, a l'abril de 1921 es va obrir un nou tram de la línia Palma-Molinar, que anava des d'aquesta barriada fins el Coll d'en Rabassa amb una aturada de la Ciutat Jardí.

Observant les casetes de Ciutat Jardí
durant la inauguració del tramvia.
Font: Baleares 30/4/1921

A l'agost de 1921, l'hotel encara no estava acabat, però ja hi havia algunes instal·lacions del balneari en funcionament com les casetes de platja i el restaurant. La revista Baleares de l'1 d'agost de 1921 publica una breu notícia sobre la Ciutat Jardí:

"La novel Ciudad Jardín absorbe en esta temporada veraniega toda la atención de las gentes. La deliciosa playa, convertida en modernísimo balneario, atrae a las familias más distinguidas de la ciudad, y las calurosas mañanas del abrasador mes que fine hoy y los bellos atardeceres ofrecen aquellos parajes un aspecto verdaderamente alegre y pintoresco"

Hotel Ciutat Jardí

L'hotel no es va inaugurar fins el 1922. L'arquitecte fou Jaume Alenà, arquitecte mallorquí i col·laborador de Gaspar Bennàzar. Declarat a l'any 1986, Monumento de Interés Turístico Nacional.

El balneari constava d'un umbracle circular, una plaça per festes, jocs i atraccions, casetes i vestuaris. Com a detall curiós, fins i tot es posen anneres a la vorera de la platja. Al 1933 es construïx un gimnàs i al 1934 s'instal·la una piscina a l'hotel obra de Francesc Casas.

Accés a la platja i l'hotel. Baleares 15/8/1923

Umbracle (esquerra) i casetes. Baleares 31/8/1923

Casetes i anneres. Baleares 31/8/1923

Umbracle (esquerra), jocs (centre) i hotel (dreta).
Baleares. 31/8/1923

A l'umbracle en els anys 20

Casetes i vestuaris

Les strandkorb, cadires, (en primer pla)
i l'atracció de les barques voladores (fons). FAM

Anunci de 1934. Font

Ciutat Jardí. Anys 30

Vista aèria de Ciutat Jardí en els anys 30-40

"A la Ciudad Jardín mos n'han
inaugurada una [piscina] y per cert que d'es
seu corte no n'haviem vista cap
may. Es una cosa piramidal"
Foch i Fum, 13 juliol 1934

Umbracle, anys 50. FAM

Hotel i piscina als anys 50-60

Piscina 1968. Font

A part d'aquests instal·lacions un part molt important del projecte era la construcció de xalets unifamiliars. Segons Francisco Díez al seu article sobre la Ciutat Jardí de Palma, es construïren sols 4 habitatges en els anys 20-30. A mitjans de segle encara estava per urbanitzar, i sols hi havia unes quantes cases en primer línia de mar. Per tant podem dir que el projecte d'urbanització havia estat un fracàs