Les Finestres del Temps: de novembre 2018

El boom turístic de Mallorca dels anys 50-60 va ser el marc temporal que va permetre proposar algunes de les idees més descabellades i absurdes per atreure i rendibilitzar el turisme. Per exemple, la del periodista Martin Canigó que al 1955 proposava repoblar Mallorca amb palmeres, ja que el fet d'arribar a Palma i no trobar cap palmera podia defraudar el turisme. Però en aquesta ocasió, parlarem de quan es va voler instal·lar un telecadira des de Son Armadans al castell de Bellver.

Fotomuntatge del projecte del telecadira de Bellver

Aquesta extravagant idea va ser proposada per un particular Enrique Garcia Delgado (segons altres fonts d'informació va ser FEVE la impulsora). Al novembre de 1956, el BOE recollia la presentació al Ministeri d'Obras Publicas d'un projecte per instal·lar un telecadira a Bellver i sol·licitant la seva concessió.

Una de les justificacions del projecte era que els accessos a la muntanya eren molt difícils i el castell quedava molt allunyat dels ciutadans i turistes, que no teníem un medi propi de transport.

Certament l'estat dels accessos al castell i al bosc no devien ser gaire bons. Al 1957, un article publicat a l'ABC es queixava de que el bosc estava molt deixat i abandonat, la carretera d'accés al castell és trobava en molt mal estat, el camí i les escales que pujaven al cim de la muntanya no estaven acabats, els pins del bosc estaven malalts per la processionària, etc. Criticava que aquest abandó de la zona i evitava que molts turistes visitassin aquest monument.

Amb l'excusa de millorar l'accés al castell, el projecte també plantejava construir bars i restaurants dins els bosc i fer una gran terrassa a l'esplanada del castell on s'ubicaria una sala de festes entre altres coses. Fins i tot es volia allargar el telecadira des de Bellver fins a na Burguesa.

El desgavellat projecte es va presentar el març de 1957. L'estació de sortida del telecadira seria la cantonada dels carrers Andrea Dòria i Son Armadans. Des d'allà fins a l'entrada del castell l'estesa tindria una longitud de 880 metres amb un desnivell de 61. Havia sostenir-se sobre dotze torres metàl·liques d'entre 6 i 12 metres amb focus que il·luminarien el trajecte. La durada del viatge seria de nou minuts i 46 segons. La capacitat de transport era de 450 viatgers cada hora i el cost del bitllet oscil·laria entre les 10 i les 12 pessetes.