dijous, 18 d’abril del 2019

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX.

Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896, Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida.

Carrer Colom i Jaume II

Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judici Pere va afirmar que la seva violenta reacció es va produir quan ell li va demanar qui eren aquells homes, i ella li contestà que no li importava). Ella cau inconscient, en mig d'un bassiot de sang. Assustat anà a cercar ajuda al bar on treballava, i el seu propietari Josep Coll l'acompanya al pis. Allà veuen que la dona continua estesa en terra i inconscient, plena de sang, però encara viva. Avisen a la policia. A ell el traslladen a la presó del Caputxins. A ella a la traslladen a l'Hospital General i allà mor de matinada. L'autòpsia va determinar que havia mort per una fractura cranial i una hemorràgia, causada pels cops. Una altre fet que determinaran era que estava embarassada, d'un 5-6 mesos, però ningú del seu entorn proper ho sabia. 

El fet que el matrimoni tengues els mateixos llinatges se deu a que en Pere era orfe, i al pocs mesos de vida va ser adoptat per una família de Llorito, Joan Florit i Margalida Capó. La família Florit Capó va tenir també una filla, Maria. Maria i Pere es varen criar junts, fins als 10 anys d'en Pere, que va deixar la casa per anar a servir a ca un capellà.

Dos anys abans dels fets, els dos varen anar a fer feina i viure a Palma. Al juny de 1895 s'havien casat. Vivien a un pis del carrer Jaume II. Ell feia feina de mosso a un cafè, i ella servia a una casa.

El cas havia tengut una notable repercussió a Palma. L'opinió general era que Pere Florit no era culpable i que sols havia defensat la seva honra davant la infidelitat de la seva dona, la qual es donava per suposada. Fins i tot, es varen fer diverses entrevistes a Pere a la presó, entre elles la que li va fer el Heraldo de Baleares el 22 de setembre, titulada "Pedro Florit Capó. Quien es este hombre?". Més que una entrevista, era un article d'opinió sobre la innocència de Florit. 

Extracte de l'entrevista. Heraldo de Baleares, 22 de set. 1896

Per maig ja estava acabat el sumari. El judici va durar sols un dia i es va celebrar el dia 29 de setembre de 1896 als jutjats de Palma, que en aquells moments estaven situats al claustre de Sant Antoniet al carrer de Sant Miquel.

Claustre de Sant Antoniet quan era seu dels jutjats de Palma.

El tribunal del judici estava format per tres jutges i un jurat integrat per 12 ciutadans. El fiscal era el sr. Santa Cruz de Bustamante i demanava la pena de mort per Pere i l'acusava de dos delictes: la mort de Maria i l'avortament del fill que esperava. L'advocat defensor era Jeroni Pou, demanava l'absolució del reu.

Jeroni Pou, advocat defensor.

El judici, donat que era públic, va rebre assistència de molts palmesans i palmesanes. A part de les declaracions de Pere Florit, també van declarar diversos testimonis afirmant que era una bona persona i bon treballador i estimava molt a la dona. Respecte a la dona, explicaven que entre els veïnats del carrer corrien rumors sobre la suposades infidelitats de Maria, que havien vist entrar homes a la seva casa, que anava molt mudada per ser una simple criada. Fins i tot la mare de la morta, va declarar a favor de Pere, afirmant que era un bon espòs i que creia que realment no havia volgut matar-la.

L'advocat defensor, Jeroni Pou, era un notable republicà. Fundà el Partit d'Unió Republicana de Mallorca al 1896 i també fou fundador i director del diari La Unión Republicana. La seva defensa es basava per una banda en explicar el bon comportament de Pere, tant com a ciutadà, treballador i espòs. Per altra banda, donava per fet que Maria era una dona infidel, i que Pere no tenia la intenció de matar-la, sols havia volgut defensar la seva honra.

El veredicte final va ser l'absolució de Pere Florit. El fiscal demanà la revisió del judici, però el tribunal s'hi va negar. El veredicte va ser celebrat pels amics i coneguts de Pere. Fins i tot, Jeroni Pou va rebre diverses serenates organitzades pels republicans de Palma i els amics de Pedro Florit, per agrair-li la bona feina feta.

Hemeroteca

- Las Baleares: diario republicano, El Isleño, Heraldo de Baleares, El Ancora, La Unión Republicana


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada