dijous, 1 de juny de 2017

Sadisme i crueltat animal a la Palma del XIX

A Palma, la primera plaça de toros pròpiament dita es va inaugurar el 24 de juny de 1865 al bastió de Jesús, on actualment hi ha la plaça Bisbe Berenguer de Palou. Anteriorment, ja des del segle XVIII, en aquell mateix espai hi havia uns tancats fets de fusta i després d'obra destinats a fer bregues de cans i corrides de toros (1).

Interior de la plaça de toros.
Font: Aquella ciudad de Palma

Aquesta plaça de toros va ser obra del polifacètic Pere d'Alcantara Penya? Tenia cabuda per 8000 espectadors. Va estar en actiu fins el 1929 quan Gaspar Bennazar va construir l'actual plaça de toros. A l'any 1933 va ser esbucada.

Plànol de Palma (1869) de Pere d'Alcantara Penya
indicant la situació de la plaça de toros.
Font: Alta Mar

En aquest espai no sols es feien corrides de toros, sinó que era un lloc polivalent on se veien tota casta espectacles i actes (acròbates, gimnastes, corals, balls, mitings...). Però de tots ells, els espectacles amb animals (bregues de cans, cans contra toros, etc) eren els més comuns, i quant més cruels i sàdics fossin, major era l'èxit i el nombre d'espectadors. Sense dubte la culminació d'aquests tipus d'espectacles va ser el 7 d'agost 1881 (2), quan en aquesta plaça de toros s'enfrontaren una lleona i un toro. 

Tot va començar quan el dia 6 de juliol de 1881 va arribar a Palma abordo del vapor Jaume II, un domador de lleons i cavalls que es feia anomenar Coronel Edgar Daniel Boone (3).

Vapor Jaume II 1858. Font: Vida Marítima

El seu nom vertader i origen són confusos. Al web de la Boone Society proposen una hipòtesi sobre la vertadera procedència del coronel, així com del seu llinatge. Plantegen que segurament el seu llinatge vertader era Boon i provenia de Norfolk (Anglaterra) on va nàixer al voltant de 1841. Va afegir una "o" per semblar descendent del famós explorador estatunidenc Daniel Boone, però realment no tenia res a veure amb aquest personatge i tot era una estratègia publicitària.

El coronel Edgar Daniel Boone
i la seva dona, Millie Carlota, 1880.
Font: Quicker than eye

Arribà a Palma amb la companyia circense "Ambos Mundos" dirigida per Francisco Rizarelli i ell mateix. La companyia debutà en el Teatro Circo Balear (inaugurat poc abans el 1875), amb bones crítiques de les actuacions de tots els artistes de la companyia. Fent especial menció del valor i coratge del Coronel Boone quan se ficava dins una gàbia amb lleons (4).

Anunci de l'actuació del Coronel Boone
i la seva companyia

Les seves actuacions eren un èxit total i davant la demanda del públic, es va donar la possibilitat de visitar i veure els lleons al preu de 1 real (5). Junt amb ell, també actuava la seva dona Millie Carlotta, la qual es va incorporar a l'espectacle un dies després d'arribar ell (6) i coneguda artísticament com la Reina de los Leones.

A mitjans mes de juliol, en el diari La Opinión (7) apareix una breu notícia explicant que el coronel Boone està en negociacions per cedir un dels seus lleons més vells amb la finalitat que s'enfronti a un toro. El diari no és massa optimista sobre l'èxit de l'espectacle i diu:

"Ignoramos los grados de certeza que la noticia tenga; pero por de pronto no nos parece factible y mucho ménos en nuestro país en donde por falta de transeúntes prosperan poco los grandes espectáculos, los cuales exigen siempre grandes sumas para exhibirse"

Malgrat el poc entusiasme inicial, a finals de mes, ja s'havia acordat la lluita entre un dels lleons del coronel i un toro. L'espectacle tendria lloc el dia 7 d'agost a la plaça de toros. La majoria de diaris elogien la lluita i preveuen que tendrà un gran èxit.

Poc a poc s'anaven fent els preparatius pertinents: el Coronel Boone va desplaçar-se a València per un comprar un toro, se construïa una gàbia de grans dimensions on tendria lloc la lluita. Es tenia prevista una gran afluència de public donada la novetat de l'espectacle (8), i per això s'havia pensat en dur espectadors amb vapors des d'Alger, València i Barcelona. Fins i tot estava previst establir un servei especial de trens des dels pobles de Mallorca cap a Palma per veure la brega. Donat que en anteriors espectacles de la plaça de toros hi havia hagut moltes queixes i reclamacions per no dur-se a terme el que estava anunciat, l'empresari que havia organitzat la brega va haver de depositar una fiança.

Arribat el dia 7, va tenir lloc l'esperada lluita (8). A primera hora de la matinada, va arribar a Palma procedent de Barcelona el vapor Mallorca, de l'Empresa Mallorquina de Vapores, amb 145 passatgers venguts especialment per assistir a la brega. D'Alger es van traslladar 421 passatgers, francesos, amb el vapor Maria, també de la companyia naviliera Empresa Mallorquina de Vapores, per assistir a l'espectacle. El public de Mallorca provinent de pobles es va desplaçar en tren gràcies a un servei especial.

Vapor Maria.
Font: Vapores de Baleares

L'espectacle es va iniciar a les 5 de l'horabaixa i va començar amb diverses actuacions gimnàstiques i acrobàtiques de la companyia "Ambos Mundos" que no despertaren cap interès en el public, ansiós per veure la brega. Acte seguit, a les 6, estava prevista la promesa lluita entre la lleona i el toro. La lleona esperava dins una gàbia situada en el centre de la plaça. El toro va ser introduït dins la gàbia per un túnel. En un primer moment, els dos animals s'envestiren, però finalment cada un es va situar a un cantó de la gàbia i les envestides finalitzaren. Els operaris molestaven la lleona per veure si d'aquesta manera s'iniciava la brega una altra vegada, però no se va aconseguir res. Els animals se jagueren en dos extrems de la gàbia i ja no feren res més. El public cansat de no veure la brega va abandonar la plaça.

Posteriorment, no he trobat cap referència ni queixa sobre el fracàs de la lluita en el diaris de Palma consultats. Únicament se varen limitar a anunciar les actuacions del domador en el Teatre Circo Balear que es varen dur a terme fins el dia 10 d'agost (9).

Després de la seva estada a Palma, va continuar actuant a diversos llocs d'Espanya, París i a partir de 1887 deixen d'aparèixer notícies en els diaris espanyols sobre les seves actuacions.


Notes:

(1) Els carrers de Palma de Gabriel Bibiloni
(2) El Áncora, 8 d'agost de 1881
(3) La opinión, 6 de juliol de 1881
(4) La opinión, 8 de juliol de 1881
(5) El Áncora, 14 de juliol de 1881
(6) El Áncora, 19 de juliol de 1881
(7) La opinión, 22 de juliol de 1881
(8) El Áncora, 8 d'agost de 1881
(9) La opinión, 10 d'agost de 1881

dimecres, 31 de maig de 2017

La darrera execució pública de Mallorca

De les moltes dates importants dins l'historia de Mallorca, una de les més cabdals és l'1 de març de 1884 (1). Què té d'especial aquest dia? Idò que va ser el dia en el que es va executar a un pres públicament a Mallorca, per ultima vegada. L'ajusticiat fou el solleric Ramon Castañer y Castañer, acusat d'haver enverinat i mort la seva dona. 

Tradicionalment les execucions eren publiques i es duien a terme en llocs cèntrics i de manera que fos visible pel màxim de persones. A Palma, per exemple se feien a les portes de les murades o a places. Les execucions publiques tenien una funció exemplaritzant, intimidatòria, i sobre tot la d'atemorir a la població, prevenint-la i avisant-la de les conseqüències de delinquir.

Garrote Vil, quadre de Ramon Casas, 1894

Cap a finals del XIX, i per evitar escàndols i actituds poc respectuoses durant les execucions, la majoria d'aquestes se feien a prop de les presons o en descampats.

No va ser fins el 1894, on mitjançant un Reial Ordre s'ordenava que les execucions ja no serien publiques i que es durien a terme dins les presons. Aquest fet va ser corroborat al 1900, mitjançant la llei Pulido on s'abolien per complet les execucions públiques (2),(3).

Per tant és a finals del XIX quan es duen a terme les darreres execucions públiques a Espanya: Eivissa (Jośe Planells al 1888), Madrid (Higinia Balaguer al 1890), Múrcia (Josefa Gomez al 1896), Barcelona (Silvestre Lluís al 1897).

Execució a Barcelona de Silvestre Lluís al 1897. AMB

L'execució de Ramon Catañer, de 64 anys, es va fer mitjançant el garrot, als afores de Palma, a les 8:33 del matí. El cadafal s'havia instal·lat al fossat que hi havia davant la Porta de Jesús (Rambla/Baró de Pinopar/Via Roma). El reu va ser traslladat des de la presó de Palma, situada al convent de Caputxins. El trasllat es va efectuar per fora de la ciutat per evitar altercats, prohibint fins i tot la circulació per les murades. Una multitud de gent esperava el reu, el botxí (vengut des de Barcelona via Alcúdia) (4) va executar la sentència i una vegada mort, el cos va ser exposat fins a les 16:30, moment que va ser traslladat al cementiri (1).

Plànol de Palma, 1896. BNE
El requadre indica la zona de l'execució.

La condemna a mort de Castañer va ser dictada un any abans, el 1883. Els fets que provocaren aquesta sentència es remunten a 1882 en el poble d'Andratx, quan Ana Enseñat, la dona de Ramon va morir enverinada. Després de les investigacions pertinents i el judici, Castañer va ser declarat culpable del delicte de parricidi. Multitud de proves i testimonis confirmaren que Castañer havia enverinat a la seva dona, posant arsènic a dins la xocolata calenta que ella va beure. Des de que es declarà la sentencia a mort, van ser nombroses les peticions de clemència però finalment aquesta va ser confirmada. Castañer va mantenir la seva innocència fins el final (1).

A part de les descripcions que fan els diaris de l'època (5), sols he trobat una breu referència del fet al llibre de memòries de Ignasi Roca i Buades, "La Ciutat dels Records (Palma, 1852-1943)", en el qual explica que va presenciar personalment l'execució.

Fonamental per saber sobre el crim de Ramon Castañer és el llibre "Crimenes y criminales en la isla de la Calma" de Jeroni Francesc Fullana Martorel.

Bibliografia i notes

(1) - Crimenes y criminales en la isla de la Calma, Jeroni Francesc Fullana Martorel, 2006. Ed. Lleonard Muntaner

(2) Contribución al estudio de la historia de la pena de muerte en España

(3) La pena de muerte en los codigos penales españoles

(4) El diari El Balear de 28 de febrer de 1884 se diu que el botxí ha arribat a Alcúdia procedent de Barcelona. Encara que no indiqui el nom, possiblement fou el famós botxí Nicomedes Mendez, el botxí titular de l'audiència de Barcelona entre 1877 – 1912. No hi ha cap dada que confirmi aquesta hipòtesi. Sols en el diari El Anunciador, de 27 de novembre de 1888, referint-se una execució que havia de tenir lloc a Eivissa, se diu que el botxí Nicomedes Méndez es va traslladar a la illa des de Barcelona.

(5) Diari El Áncora i El bien público