Passa al contingut principal

El primer portaavions que va veure la badia de Palma

En dècades passades, el fet de veure portaavions ancorats a la badia de Palma era un fet bastant comú. Ens hem de remuntar a principis del segle XX per recuperar la sensació dels palmesans de veure per primera vegada un portaavions.

Era el HMS Argus, inicialment era un vaixell de passatgers anomenat Conte Rosso, però al 1918, l'Armada britànica el va comprar amb la finalitat de transformar el vaixell en un portaavions, el primer portaavions vertader de la història. Per això, va eliminar l'artilleria pesada, va moure la torre central a un costat i va transformar la coberta en una pista d'aterratge (1).

HMS Argus a la badia de Palma. Font: Revista Baleares 1920
El nou HMS Argus ara era capaç de desplaçar 14.450 tones i arribar a una velocitat de 20 nusos. La coberta va ser transformada en una pista d'aterratge i enlairament de 154 metres de llargària i 25 metres d'ample, i en total tenia cabuda per 20 avions (2).

Resulta que al febrer de 1920, l'Armada britànica, en el transcurs d'unes maniobres va fondejar a la badia de Palma. Els vaixells formaven part de la flota atlàntica, que estava comandada per l'almirall Charles Madden (3).


Vaixells britànics a Palma al 1925.
Font: Esquella de la Torratxa, 20 de març de 1925

La flota ancorada a la badia de Palma estava formada per ni més ni manco que 33 vaixells. Entre ells, hi havia diversos cuirassats com el HMS Queen Elisabeth, considerat un dels més potents de l'Armada britànica, creuers, destructors, submarins, i vaixells de càrrega. Entre ells, un dels que més cridava l'atenció era el portaavions HMS Argus.

El vaixell duia una tripulació de 400 mariners i oficials i segons conte La Vanguardia del 21 de febrer de 1920 els avions que transportava tenien previst fer algun vol dins la badia.

Nombrós públic, tant de Palma com de pobles, va acudir als molls, esculleres i murades per gaudir de la visió de la immensa flota . La flota tenia una tripulació total de uns 10.000 homes i la ciutat és va preparar i organitzar per rebre'ls apropiadament.

Els comandaments van ser complimentats amb tots tipus d'esdeveniments, recepcions oficials, dinars i festes vàries organitzades per l'ajuntament de Palma i els comandaments militars de l'illa. El Círculo Mallorquín també va prepar diversos actes. Fins i tot, les societats esportives de Ciutat oferiren les seves instal·lacions (camps de futbol, tennis, velòdrom) als marines britànics.

Comandament i convidades a una festa a bord d'un dels vaixells.
Font: Revista Baleares 1920

Notes i bibliografia

(1) - Els primers intents d'utilitzar vaixells com a pista d'aterratge i enlairament d'avions s'han de situar a Estats Units l'any 1910, quan Eugene Burton Ely va realitzar les primeres proves d'aterrar i enlairar-se des de un vaixell ancorat.

(2) El Sol - 27/3/1934 

(3) Baleares. Revista Decenal Ilustrada 29/02/1920

(4) Baleares. Revista Decenal Ilustrada 15/03/1920

(5) ¿Cuál fué el primer portaaviones?

(6) Historia y evolucion de los portaaviones 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX . Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896 , Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida. Carrer Colom i Jaume II Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judic...