Passa al contingut principal

Un telecadira a Bellver

El boom turístic de Mallorca dels anys 50-60 va ser el marc temporal que va permetre proposar algunes de les idees més descabellades i absurdes per atreure i rendibilitzar el turisme. Per exemple, la del periodista Martin Canigó que al 1955 proposava repoblar Mallorca amb palmeres, ja que el fet d'arribar a Palma i no trobar cap palmera podia defraudar el turisme. Però en aquesta ocasió, parlarem de quan es va voler instal·lar un telecadira des de Son Armadans al castell de Bellver.

Fotomuntatge del projecte del telecadira de Bellver

Aquesta extravagant idea va ser proposada per un particular Enrique Garcia Delgado (segons altres fonts d'informació va ser FEVE la impulsora). Al novembre de 1956, el BOE recollia la presentació al Ministeri d'Obras Publicas d'un projecte per instal·lar un telecadira a Bellver i sol·licitant la seva concessió.

Una de les justificacions del projecte era que els accessos a la muntanya eren molt difícils i el castell quedava molt allunyat dels ciutadans i turistes, que no teníem un medi propi de transport.

Certament l'estat dels accessos al castell i al bosc no devien ser gaire bons. Al 1957, un article publicat a l'ABC es queixava de que el bosc estava molt deixat i abandonat, la carretera d'accés al castell és trobava en molt mal estat, el camí i les escales que pujaven al cim de la muntanya no estaven acabats, els pins del bosc estaven malalts per la processionària, etc. Criticava que aquest abandó de la zona i evitava que molts turistes visitassin aquest monument. 

Amb l'excusa de millorar l'accés al castell, el projecte també plantejava construir bars i restaurants dins els bosc i fer una gran terrassa a l'esplanada del castell on s'ubicaria una sala de festes entre altres coses. Fins i tot es volia  allargar el telecadira des de Bellver fins a na Burguesa.

El desgavellat projecte es va presentar el març de 1957. L'estació de sortida del telecadira seria la cantonada dels carrers Andrea Dòria i Son Armadans. Des d'allà fins a l'entrada del castell l'estesa tindria una longitud de 880 metres amb un desnivell de 61. Havia sostenir-se sobre dotze torres metàl·liques d'entre 6 i 12 metres amb focus que il·luminarien el trajecte. La durada del viatge seria de nou minuts i 46 segons. La capacitat de transport era de 450 viatgers cada hora i el cost del bitllet oscil·laria entre les 10 i les 12 pessetes.

L'estació de sortida estava prevista situar-la
a la cantonada del carre Andrea Dòria i Son Armadans

Davant semblant projecte, diaris, ciutadans i entitats s'oposaren fortament. Finalment es va desistir de fer el telecadira.

Fulla de signatures en contra del telecadira.
 
Més informació:
- Diario de Mallorca - Un telesilla en Bellver
- Diario de Mallorca. 1953 - 2003. Libro del cincuentenario 

Hemeroteca
- La Vanguardia
- ABC

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

Urinaris publics de Palma (1904 - ?)

El 10 d'agost de 1902 , amb l'inici de l'esbucament de les murades (1), Palma comença un gran canvi en la fisonomia de la ciutat i en la qualitat de vida dels palmesans. Un pas per deixar de ser una ciutat medieval per convertir-se en una ciutat moderna. A altres capitals espanyoles ja s'havia iniciat aquest procés de reforma urbana i la millora de la salubritat , atenent a les directrius de les noves teories higienistes. L' higienisme era un corrent de pensament que va nàixer a mitjans dels segle XIX junt amb el liberalisme, quan els governants comencen a fixar-se en la salut de la ciutat i els seus habitants. Per exemple les altes taxes de mortalitat registrades a les zones més pobres de la ciutat o les epidèmies contínues varen fer necessari millorar les condicions de salubritat mitjançant la instal·lació d'aigua corrent, clavegueres, il·luminació i pavimentació dels carrers, etc. (2) Palma, no va quedar fora de l'aplicació d'aquestes teorie...