Les Finestres del Temps

Al 1866 en el diari madrileny "El museo universal" va publicar un gravat amb una curiosa vista de Palma. Aquest gravat ens permet apreciar un munt de detalls interessants que aniré descrivint. Far del port de Palma A la banda esquerra del gravat, es pot veure un far. Aquest far no es correspon amb l'actual far del port de Palma, inaugurat el 1903 (1). El far observat, millor dit una petita farola, estava situada a la bocana del port. Tenia sols una alçada de 10 metres, i les reduïdes dimensions i poca intensitat havien provocat nombrosos problemes de navegació ja que la seva llum es confonia amb les de Ciutat (2). Construcció desconeguda A la dreta del far, i encara dins el port, podem observar una curiosa construcció. Té forma circular, un sostre amb forma cònica, coronat amb una bandera. Per la seva situació pot ser alguna instal·lació portuària. Seu Pocs anys abans d'aquest gravat, el 1851, un terratrèmol va afectar a Palma, i entre els...

Al número 3 de la plaça Weyler trobam el Gran Hotel , una de les joies arquitectòniques de Palma. Obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner i inaugurat l'any 1903. Gran Hotel de Palma. Font: Wikipedia Aquest hotel no sols va hostejar els primers turistes de l'illa, sinó que també va ser escenari d'anècdotes i històries ben interessants, com la d' Alexandra Knollys (1), una història de fugues, amors prohibits i mentides. Alexandra Louvima Elizabeth Knollys era una jove aristòcrata, d'uns vint anys al 1910, any en que van transcorre els fets que contarem a continuació. Era filla del primer vescomte de Knollys, Francis Knollys , molt conegut a principis del segle XX per ser secretari particular del Príncep de Gales i posterior rei Eduard VII. Estava casat amb Ardyn Mary Tyrwhitt i va tenir dos fills: Edward i Alexandra, la protagonista de la història. Alexandra Knollys (esquerra) junt amb el seu germà i la seva mare, al 19...

En dècades passades, el fet de veure portaavions ancorats a la badia de Palma era un fet bastant comú. Ens hem de remuntar a principis del segle XX per recuperar la sensació dels palmesans de veure per primera vegada un portaavions. Era el HMS Argus , inicialment era un vaixell de passatgers anomenat Conte Rosso, però al 1918, l'Armada britànica el va comprar amb la finalitat de transformar el vaixell en un portaavions, el primer portaavions vertader de la història. Per això, va eliminar l'artilleria pesada, va moure la torre central a un costat i va transformar la coberta en una pista d'aterratge (1). HMS Argus a la badia de Palma. Font: Revista Baleares 1920 El nou HMS Argus ara era capaç de desplaçar 14.450 tones i arribar a una velocitat de 20 nusos. La coberta va ser transformada en una pista d'aterratge i enlairament de 154 metres de llargària i 25 metres d'ample, i en total tenia cabuda per 20 avions (2). Resulta que al febrer de 1920, l'Arm...

A Palma, la primera plaça de toros pròpiament dita es va inaugurar el 24 de juny de 1865 al bastió de Jesús, on actualment hi ha la plaça Bisbe Berenguer de Palou . Anteriorment, ja des del segle XVIII, en aquell mateix espai hi havia uns tancats fets de fusta i després d'obra destinats a fer bregues de cans i corrides de toros (1). Interior de la plaça de toros. Font: Aquella ciudad de Palma Aquesta plaça de toros va ser obra del polifacètic Pere d'Alcantara Penya ? Tenia cabuda per 8000 espectadors. Va estar en actiu fins el 1929 quan Gaspar Bennazar va construir l'actual plaça de toros. A l'any 1933 va ser esbucada. Plànol de Palma (1869) de Pere d'Alcantara Penya indicant la situació de la plaça de toros. Font: Alta Mar En aquest espai no sols es feien corrides de toros, sinó que era un lloc polivalent on se veien tota casta espectacles i actes (acròbates, gimnastes, corals, balls, mitings...). Però de tots ells, els espectacles amb animal...

De les moltes dates importants dins l'historia de Mallorca, una de les més cabdals és l' 1 de març de 1884 (1). Què té d'especial aquest dia? Idò que va ser el dia en el que es va executar a un pres públicament a Mallorca, per ultima vegada. L'ajusticiat fou el solleric Ramon Castañer y Castañer , acusat d'haver enverinat i mort la seva dona.  Tradicionalment les execucions eren publiques i es duien a terme en llocs cèntrics i de manera que fos visible pel màxim de persones. A Palma, per exemple se feien a les portes de les murades o a places. Les execucions publiques tenien una funció exemplaritzant , intimidatòria , i sobre tot la d'atemorir a la població, prevenint-la i avisant-la de les conseqüències de delinquir. Garrote Vil, quadre de Ramon Casas, 1894 Cap a finals del XIX, i per evitar escàndols i actituds poc respectuoses durant les execucions, la majoria d'aquestes se feien a prop de les presons o en descampats. No va ser fins el 1894 , ...