Qué és LFDT?

Les Finestres del Temps (LFDT) és un bloc personal fet per Jaume Mas. Des del 2006 vaig iniciar-me en això del blocs, feia proves, aprenia, canviava de temàtica, etc. Per jo era una teràpia, una eina que me va ajudar i m'ajuda molt després d'un gran terratrèmol personal al 2005.

Al 2009, després de donar moltes voltes, vaig decidir fer un bloc que es diria Les Finestres del Temps. Al començament vaig crear el bloc a BalearWeb, però passat un temps vaig trobar que la seva plataforma de blocs Life Type, no s'ajustava al que jo volia i vaig decidir canviar-me a Blogger i aquí estic.

Podem dir què LFDT és un bloc sobre història, fets i coses del segles passats i que me criden l'atenció i desperten la meva curiositat. Com que som de Palma, la meva estimada Palma, moltes de les meves entrades estaran centrades en aquesta ciutat o en l'illa de Mallorca. Però també hi tendran cabuda fotos, llibres i revistes antigues de Barcelona, la ciutat on visc ara, així com fets curiosos i històrics de la resta del món.

Esper que gaudiu amb la seva lectura

Salut

Entrades populars d'aquest blog

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

Més informació

Urinaris publics de Palma (1904 - ?)

El 10 d'agost de 1902 , amb l'inici de l'esbucament de les murades (1), Palma comença un gran canvi en la fisonomia de la ciutat i en la qualitat de vida dels palmesans. Un pas per deixar de ser una ciutat medieval per convertir-se en una ciutat moderna. A altres capitals espanyoles ja s'havia iniciat aquest procés de reforma urbana i la millora de la salubritat , atenent a les directrius de les noves teories higienistes. L' higienisme era un corrent de pensament que va nàixer a mitjans dels segle XIX junt amb el liberalisme, quan els governants comencen a fixar-se en la salut de la ciutat i els seus habitants. Per exemple les altes taxes de mortalitat registrades a les zones més pobres de la ciutat o les epidèmies contínues varen fer necessari millorar les condicions de salubritat mitjançant la instal·lació d'aigua corrent, clavegueres, il·luminació i pavimentació dels carrers, etc. (2) Palma, no va quedar fora de l'aplicació d'aquestes teorie...

Més informació

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà, Ebenezer Howard (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

Més informació