Passa al contingut principal

Entrades

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...
Entrades recents

El polèmic crim del pintor Rauret (1896)

El diumenge 15 de novembre de 1896, un grup d'amics (Juan Monfort i Andres Lupo) acompanyats  per les seves dones van decidir anar d'excursió al bosc del castell de Bendinat   i aprofitar per cercar bolets. No sabien que durant la seva passejada trobarien el cadàver d'un home jove amb un important tall al coll i una pedra molt gran sobre el cap. Dibuix del castell de Bendinat La Charanga, 6/4/1861 Així començava un dels crims més misteriosos i polèmics de finals del XIX a Mallorca . No sols per les nombroses incògnites que l'envoltaven sinó pel fet d'estar implicades persones de la burgesia palmesana i l'alta societat . El mort era Ricardo Rauret Draper , un pintor nascut a Barcelona i de sols 22 anys. Els seu pare era Federico Rauret y Suyastres, auditor general de l'Exercit, consol espanyol a El Cairo i col·leccionista d'antiguitats egípcies. La mare era Ana Draper Preciós. A Barcelona es va formar com a pintor, on participà en divers...

Fora morts de la Rambla

Imaginau-vos que acaben d'arreglar i inaugurar un nou passeig a Palma: un lloc al centre de la ciutat, amb bancs, arbres, fonts. Un lloc encantador per passejar. I de cop veus com un dia i un altre, comencen a passar cotxes fúnebres carregats amb taüts i corones. La visió, com podeu imaginar, no resultaria massa agradable per a la gent que passeja per aquest nou espai. Idò això mateix que hem imaginat, va passar al 1827 a la Rambla de Palma . Antigament, el llit del torrent de la Riera passava per la Rambla, continuava pel Born i desembocava als peus de l'Almudaina. El fet que passàs pel centre, donava molts de problemes, un dels més greus les inundacions (1). Al 1613, es decidí iniciar les obres per desviar el torrent fora de la ciutat. Al 1784 , sobre l'antic llit, cobert ja, de la Riera, el capità general de Mallorca Galcerán de Villalba inicià la construcció del nou passeig de la Rambla. Construí un passeig central i sembrà arbres a cada banda. Uns anys més tard...

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX . Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896 , Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida. Carrer Colom i Jaume II Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judic...

La mossegada de ca que va matar una heroïna de l'aire

Palma, al llarg de la seva història, ha estat escenari d'històries tristes i tràgiques. Una de les més dramàtiques de la crònica recent de Ciutat és la de Jean Gardner Batten . Segurament el seu nom no sigui gens conegut entre els palmesans, però en els anys 30 va ser una autèntica heroïna de l'aire. Jean Batten va néixer a Nova Zelanda al 1909 i des del 18 anys es va aficionar molt a l'aviació i aviat es tragué la llicència de pilot. Jean Batten al gener de 1935 En els anys 30, es feu famosa pels seus llargs vols en solitari. Va batre 4 records mundials de vols interoceànics. Al 36 va fer el primer vol en solitari entre Anglaterra i Nova Zelanda . Vol d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: OzTypewriter Aquestes gestes la feren mereixedora de diverses medalles honorífiques a França i Anglaterra, convertint-se en una autèntica sensació mundial. Fou la primera dona que va rebre la medalla d'or de la Federació Internacional Aeronàutica en el 1938, u...

El Mirotres: el vaixell de formigó que arribà a Palma

Els germans Joan i Josep Miró Trepat eren propietaris de l'empresa Construcciones y Pavimentos S.A una empresa especialitzada en la construcció en formigó. Fundada al 1911 . Foren pioners a Espanya en l'ús del formigó en la construcció de cases, fet que els va convertir en una empresa molt destacada i puntera. Publicitat de Construcciones y Pavimentos S.A. A mitjans de 1917 , l'empresa va decidir ampliar el seu negoci i dedicar-se a la construcció de vaixells de formigó . Amb aquesta finalitat es van posar a construir un vaixell experimental, el Mirotres , a unes drassanes provisionals a Sant Adrià del Besòs , a prop de Barcelona. Era el primer vaixell mercant de formigó que es feia a Espanya. La idea final era construir unes drassanes a Malgrat de Mar i fabricar vaixells de formigó a gran escala. La construcció de vaixelles de ciment havia començat a l'any 1849, quan Joseph Luis Lambot , agricultor francès es va construir un petit bot fet de ciment armat. A...

Un telecadira a Bellver

El boom turístic de Mallorca dels anys 50-60 va ser el marc temporal que va permetre proposar algunes de les idees més descabellades i absurdes per atreure i rendibilitzar el turisme. Per exemple, la del periodista Martin Canigó que al 1955 proposava repoblar Mallorca amb palmeres, ja que el fet d'arribar a Palma i no trobar cap palmera podia defraudar el turisme. Però en aquesta ocasió, parlarem de quan es va voler instal·lar un telecadira des de Son Armadans al castell de Bellver. Fotomuntatge del projecte del telecadira de Bellver Aquesta extravagant idea va ser proposada per un particular Enrique Garcia Delgado (segons altres fonts d'informació va ser FEVE la impulsora). Al novembre de 1956, el BOE recollia la presentació al Ministeri d'Obras Publicas d'un projecte per instal·lar un telecadira a Bellver i sol·licitant la seva concessió. Una de les justificacions del projecte era que els accessos a la muntanya eren molt difícils i el castell quedava molt al...