Passa al contingut principal

El Mirotres: el vaixell de formigó que arribà a Palma

Els germans Joan i Josep Miró Trepat eren propietaris de l'empresa Construcciones y Pavimentos S.A una empresa especialitzada en la construcció en formigó. Fundada al 1911. Foren pioners a Espanya en l'ús del formigó en la construcció de cases, fet que els va convertir en una empresa molt destacada i puntera.

Publicitat de Construcciones y Pavimentos S.A.

A mitjans de 1917, l'empresa va decidir ampliar el seu negoci i dedicar-se a la construcció de vaixells de formigó. Amb aquesta finalitat es van posar a construir un vaixell experimental, el Mirotres, a unes drassanes provisionals a Sant Adrià del Besòs, a prop de Barcelona. Era el primer vaixell mercant de formigó que es feia a Espanya. La idea final era construir unes drassanes a Malgrat de Mar i fabricar vaixells de formigó a gran escala.

La construcció de vaixelles de ciment havia començat a l'any 1849, quan Joseph Luis Lambot, agricultor francès es va construir un petit bot fet de ciment armat. A partir d'aquell moment es construïren noves embarcacions, però sempre de petita mida. L'ús del ciment com a material per a la construcció de vaixells no va tenir massa èxit, però durant la I Guerra Mundial, davant la manca d'acer, es feren nous intents de construir vaixells (aquesta vegada de major mida) de ciment a Alemanya, Noruega, Estats Units o Anglaterra.

Avarament del vaixell. 1918. Brangulí. Font: ANC 

L'avarament del Mirotres va tenir lloc el 15 d'agost de 1918 a les platges de Sant Adrià del Besós. El vaixell tenia una eslora de 34 metres, 7,30 m de màniga, i 3,50 m de calat. Desplaçava 450 tones i podia carregar fins a 300 tones. El casc de formigó era de 5 centímetres de gruix, pesava 150 tones i fet amb ciment Asland produït a Espanya.

Plànols del vaixell. Vida marítima. 10/3/1919,

Quasi un any després i amb tot un seguit de millores, el 23 de juny de 1919 el vaixell va passar les darreres verificacions oficials i ja va poder iniciar la seva activitat transportant mercaderies.  

Poc dies després, el 3 de juliol de 1919 el diari La Vanguardia publica una breu notícia sobre el Mirotres.
Para Palma, inaugurando su nuevo servicio, salió ayer el pailebot á motor Mirotres, que como conocen nuestros lectores fue construido con cemento armado por la Sociedad de Construcciones. En su primer viaje que efectúa lleva carga para Palma y de ésta á Ibiza, cuyo servicio periódico efectuará.
Aquesta breu ressenya, ens informa que Palma fou el primer port cap on va navegar el Mirotres en el seu viatge inaugural, partint el 2 de juliol. Segons sembla, la idea era iniciar un servei periòdic de comunicació entre Mallorca, Eivissa i Barcelona. 

L'arribada a Palma fou el 3 de juliol, Soller - Semanario Independiente ens ho explica:

Soller, Semanario Independiente. 5 de juilol de 1919

La navegació a Mallorca sembla que no es va produir més. Al menys no he trobat cap constància escrita en els diaris de l'època que he consultat. S'enumeren viatges principalment cap a ports del sud de França, com Sète, Port Vendres i Marsella.

El Mirotres al port de Barcelona.

Desgraciadament la vida del vaixell, va ser molt breu ja que el 5 d'agost de 1920 s'enfonsà en els voltants de Port Vendres a França.

Malgrat això, Palma va tenir honor de ser el primer port que va veure arribar el Mirotres.

Fonts:  

- Concrete Shipbuilding in Catalonia. Enric Garcia Domingo.

- Bloc Vida Marítima: Construcciones y Pavimentos S.A. y el Mirotres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

Urinaris publics de Palma (1904 - ?)

El 10 d'agost de 1902 , amb l'inici de l'esbucament de les murades (1), Palma comença un gran canvi en la fisonomia de la ciutat i en la qualitat de vida dels palmesans. Un pas per deixar de ser una ciutat medieval per convertir-se en una ciutat moderna. A altres capitals espanyoles ja s'havia iniciat aquest procés de reforma urbana i la millora de la salubritat , atenent a les directrius de les noves teories higienistes. L' higienisme era un corrent de pensament que va nàixer a mitjans dels segle XIX junt amb el liberalisme, quan els governants comencen a fixar-se en la salut de la ciutat i els seus habitants. Per exemple les altes taxes de mortalitat registrades a les zones més pobres de la ciutat o les epidèmies contínues varen fer necessari millorar les condicions de salubritat mitjançant la instal·lació d'aigua corrent, clavegueres, il·luminació i pavimentació dels carrers, etc. (2) Palma, no va quedar fora de l'aplicació d'aquestes teorie...