Passa al contingut principal

El Mirotres: el vaixell de formigó que arribà a Palma

Els germans Joan i Josep Miró Trepat eren propietaris de l'empresa Construcciones y Pavimentos S.A una empresa especialitzada en la construcció en formigó. Fundada al 1911. Foren pioners a Espanya en l'ús del formigó en la construcció de cases, fet que els va convertir en una empresa molt destacada i puntera.

Publicitat de Construcciones y Pavimentos S.A.

A mitjans de 1917, l'empresa va decidir ampliar el seu negoci i dedicar-se a la construcció de vaixells de formigó. Amb aquesta finalitat es van posar a construir un vaixell experimental, el Mirotres, a unes drassanes provisionals a Sant Adrià del Besòs, a prop de Barcelona. Era el primer vaixell mercant de formigó que es feia a Espanya. La idea final era construir unes drassanes a Malgrat de Mar i fabricar vaixells de formigó a gran escala.

La construcció de vaixelles de ciment havia començat a l'any 1849, quan Joseph Luis Lambot, agricultor francès es va construir un petit bot fet de ciment armat. A partir d'aquell moment es construïren noves embarcacions, però sempre de petita mida. L'ús del ciment com a material per a la construcció de vaixells no va tenir massa èxit, però durant la I Guerra Mundial, davant la manca d'acer, es feren nous intents de construir vaixells (aquesta vegada de major mida) de ciment a Alemanya, Noruega, Estats Units o Anglaterra.

Avarament del vaixell. 1918. Brangulí. Font: ANC 

L'avarament del Mirotres va tenir lloc el 15 d'agost de 1918 a les platges de Sant Adrià del Besós. El vaixell tenia una eslora de 34 metres, 7,30 m de màniga, i 3,50 m de calat. Desplaçava 450 tones i podia carregar fins a 300 tones. El casc de formigó era de 5 centímetres de gruix, pesava 150 tones i fet amb ciment Asland produït a Espanya.

Plànols del vaixell. Vida marítima. 10/3/1919,

Quasi un any després i amb tot un seguit de millores, el 23 de juny de 1919 el vaixell va passar les darreres verificacions oficials i ja va poder iniciar la seva activitat transportant mercaderies.  

Poc dies després, el 3 de juliol de 1919 el diari La Vanguardia publica una breu notícia sobre el Mirotres.
Para Palma, inaugurando su nuevo servicio, salió ayer el pailebot á motor Mirotres, que como conocen nuestros lectores fue construido con cemento armado por la Sociedad de Construcciones. En su primer viaje que efectúa lleva carga para Palma y de ésta á Ibiza, cuyo servicio periódico efectuará.
Aquesta breu ressenya, ens informa que Palma fou el primer port cap on va navegar el Mirotres en el seu viatge inaugural, partint el 2 de juliol. Segons sembla, la idea era iniciar un servei periòdic de comunicació entre Mallorca, Eivissa i Barcelona. 

L'arribada a Palma fou el 3 de juliol, Soller - Semanario Independiente ens ho explica:

Soller, Semanario Independiente. 5 de juilol de 1919

La navegació a Mallorca sembla que no es va produir més. Al menys no he trobat cap constància escrita en els diaris de l'època que he consultat. S'enumeren viatges principalment cap a ports del sud de França, com Sète, Port Vendres i Marsella.

El Mirotres al port de Barcelona.

Desgraciadament la vida del vaixell, va ser molt breu ja que el 5 d'agost de 1920 s'enfonsà en els voltants de Port Vendres a França.

Malgrat això, Palma va tenir honor de ser el primer port que va veure arribar el Mirotres.

Fonts:  

- Concrete Shipbuilding in Catalonia. Enric Garcia Domingo.

- Bloc Vida Marítima: Construcciones y Pavimentos S.A. y el Mirotres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX . Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896 , Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida. Carrer Colom i Jaume II Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judic...