Passa al contingut principal

La mossegada de ca que va matar una heroïna de l'aire

Palma, al llarg de la seva història, ha estat escenari d'històries tristes i tràgiques. Una de les més dramàtiques de la crònica recent de Ciutat és la de Jean Gardner Batten. Segurament el seu nom no sigui gens conegut entre els palmesans, però en els anys 30 va ser una autèntica heroïna de l'aire. Jean Batten va néixer a Nova Zelanda al 1909 i des del 18 anys es va aficionar molt a l'aviació i aviat es tragué la llicència de pilot.

Jean Batten al gener de 1935

En els anys 30, es feu famosa pels seus llargs vols en solitari. Va batre 4 records mundials de vols interoceànics. Al 36 va fer el primer vol en solitari entre Anglaterra i Nova Zelanda.


Vol d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: OzTypewriter

Aquestes gestes la feren mereixedora de diverses medalles honorífiques a França i Anglaterra, convertint-se en una autèntica sensació mundial. Fou la primera dona que va rebre la medalla d'or de la Federació Internacional Aeronàutica en el 1938, un del reconeixements més importants en el món de l'aviació. Fins i tot va escriure la seva autobiografia a l'any 1938, on explicava les seves experiència i gestes aèries (My life), quan encara no havia complit els 30 anys.

Batten a Calcuta al 1934

A l'acabar la Segona Guerra Mundial, on pràcticament no va participar malgrat la seva experiència, les proeses aèries de Batten també varen acabar i es retirà de la vida publica. Ja sense ser objectiu de cap interès, es va dedicar a viatjar pel món, junt amb la seva mare. Però la mare va morir al 1966 a Tenerife, i això la va sumir una important depressió i es va recloure en un petit apartament de Santa Cruz durant anys.

Jean Batten, a l'any 1976, presentant un segell commemoratiu
del seu vol del 36 d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: DigitalNZ

A l'octubre de 1982, arribà a Palma amb l'objectiu de comprar un apartament i aïllar-se del món i passar la resta de la seva vida. S'instal·là a l'aparthotel Vista Porto Pi, al carrer Joan Miró. La poca gent que tenia contacte amb ella, explicava que era una dona elegant, educada però molt solitària. Una de les seves majors aficions era sortir a donar llargues passejades tota sola, però durant una de les seves sortides la va mossegar un ca. En dies posteriors, la ferida es va anar infectant, i com que no volia l'assistència de cap metge, ni cap medicina, la infecció es complicà. Finalment, el dia 14 de novembre de 1982, una cambrera dels aparthotels la va trobar morta al seu apartament.  L'autòpsia va determinar que havia mort d'un abscés pulmonar.

La història ja es ben trista i tràgica, però encara va empitjorar més en dies posteriors. Passaven els dies, setmanes sense que ningú, ni amics, ni familiars ni autoritats de Nova Zelanda, reclamassin el cos. Passats dos mesos de la seva mort, a principis de gener de 1983, Jean Batten va ser enterrada a la fosa comú nº 7 del cementiri de Palma.

Aquesta inhumació no es va comunicar en cap moment als familiars. Les autoritats espanyoles deien que sí ho havien notificat, les de Nova Zelanda, que no havien rebut cap notificació. Sigui com sigui, el resultat va ser que durant anys els seus familiars i les autoritats de Nova Zelanda no sabien res d'ella, si estava viva o morta.

Degut a aquesta falta de notícies, a mitjans del 80, la televisió nova zelandesa va encarregar la realització d'un documental sobre Jean Batten a l'escriptor i productor Ian Mackersey. Mackersey i la seva dona varen seguir les passes de l'aviadora per mig món i finalment el 1987 descobriren que estava enterrada a una fosa comú del cementiri de Palma.

Els diaris espanyols es feren ressò de la troballa (veure La Vanguardia de dia 29 setembre i 1 d'octubre de 1987).

Fossa comú on va ser enterrada J. Batten.
Font: Ianmackersey

A la fosa comú on es troba, s'hi va instal·lar una placa que la recorda.

Placa de Jean Batten al cementiri de Palma.
Font: Diari de Mallorca

Al mes d'agost de 2009, les autoritats de Palma li dedicaren un carrer (que abans es deia Mirador de Bahía) al barri de La Bonanova.

Bibliografia

- From Typist to World Record-Breaking Aviatrix: Jean Gardner Batten

- The Encyclopedia of New Zeland: Jean Batten 

- Jean Garden Batten: la Greta Garbo de los cielos

- La Realidad Oculta

- Diario de Mallorca

- El Mundo

- Biografia de Jean Batten

Comentaris

  1. Com sempre, hi ha vius de qui ningú se'n recorda fins que són morts. I alguns, ni això!

    Et deixo una altra història d'avions, Jaume:

    http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/03/friang-no-nomes-els-angels-no-tenen.html

    ResponElimina
  2. Doncs sí, Enric. Per desgràcia hi ha massa gent que una vegada morta, no se'n recorda ningú. Gent que valia molt la pena.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

L'altra crim del carrer dels Bastaixos (1896)

En la crònica negra recent de Palma, un dels crims més famosos ha estat el crim de la joiera del carrer Jaume II (o dels Bastaixos) en els anys 50. Però en aquesta mateix carrer, també es va produir un terrible assassinat a finals del segle XIX . Poc abans de les 10 de la nit del dia 10 de març de 1896 , Pere Florit Capó de 22 anys, acabada la feina com a cambrer al cafè de "Ca s'Espardenyer" situat a la plaça Major, va anar cap a ca seva situada en el tercer pis del número 105 del carrer Jaume II. Arribat a la porta, va intentar obrir, però no podia. La porta estava tancada per dedins. La seva dona havia d'estar allà. De cop, la porta del pis se va obrir i sortiren dos homes corrent cap el carrer. El van tirar en terra, en Pere entrà al pis i va veure la seva dona, Maria Florit Capó de 19 anys. Anava mitja vestida. Carrer Colom i Jaume II Acte seguit, entra a la cuina, agafa la maça d'un morter i comença a colpejar a la dona en el cap (durant el judic...