Jean Batten al gener de 1935 |
En els anys 30, es feu famosa pels seus llargs vols en solitari. Va batre 4 records mundials de vols interoceànics. Al 36 va fer el primer vol en solitari entre Anglaterra i Nova Zelanda.
Vol d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: OzTypewriter |
Aquestes gestes la feren mereixedora de diverses medalles honorífiques a França i Anglaterra, convertint-se en una autèntica sensació mundial. Fou la primera dona que va rebre la medalla d'or de la Federació Internacional Aeronàutica en el 1938, un del reconeixements més importants en el món de l'aviació. Fins i tot va escriure la seva autobiografia a l'any 1938, on explicava les seves experiència i gestes aèries (My life), quan encara no havia complit els 30 anys.
Batten a Calcuta al 1934 |
Jean Batten, a l'any 1976, presentant un segell commemoratiu del seu vol del 36 d'Anglaterra a Nova Zelanda. Font: DigitalNZ |
A l'octubre de 1982, arribà a Palma amb l'objectiu de comprar un apartament i aïllar-se del món i passar la resta de la seva vida. S'instal·là a l'aparthotel Vista Porto Pi, al carrer Joan Miró. La poca gent que tenia contacte amb ella, explicava que era una dona elegant, educada però molt solitària. Una de les seves majors aficions era sortir a donar llargues passejades tota sola, però durant una de les seves sortides la va mossegar un ca. En dies posteriors, la ferida es va anar infectant, i com que no volia l'assistència de cap metge, ni cap medicina, la infecció es complicà. Finalment, el dia 14 de novembre de 1982, una cambrera dels aparthotels la va trobar morta al seu apartament. L'autòpsia va determinar que havia mort d'un abscés pulmonar.
La història ja es ben trista i tràgica, però encara va empitjorar més en dies posteriors. Passaven els dies, setmanes sense que ningú, ni amics, ni familiars ni autoritats de Nova Zelanda, reclamassin el cos. Passats dos mesos de la seva mort, a principis de gener de 1983, Jean Batten va ser enterrada a la fosa comú nº 7 del cementiri de Palma.
Aquesta inhumació no es va comunicar en cap moment als familiars. Les autoritats espanyoles deien que sí ho havien notificat, les de Nova Zelanda, que no havien rebut cap notificació. Sigui com sigui, el resultat va ser que durant anys els seus familiars i les autoritats de Nova Zelanda no sabien res d'ella, si estava viva o morta.
Degut a aquesta falta de notícies, a mitjans del 80, la televisió nova zelandesa va encarregar la realització d'un documental sobre Jean Batten a l'escriptor i productor Ian Mackersey. Mackersey i la seva dona varen seguir les passes de l'aviadora per mig món i finalment el 1987 descobriren que estava enterrada a una fosa comú del cementiri de Palma.
Els diaris espanyols es feren ressò de la troballa (veure La Vanguardia de dia 29 setembre i 1 d'octubre de 1987).
Fossa comú on va ser enterrada J. Batten. Font: Ianmackersey |
A la fosa comú on es troba, s'hi va instal·lar una placa que la recorda.
Placa de Jean Batten al cementiri de Palma. Font: Diari de Mallorca |
Al mes d'agost de 2009, les autoritats de Palma li dedicaren un carrer (que abans es deia Mirador de Bahía) al barri de La Bonanova.
Bibliografia
- From Typist to World Record-Breaking Aviatrix: Jean Gardner Batten
- The Encyclopedia of New Zeland: Jean Batten
- Jean Garden Batten: la Greta Garbo de los cielos
- La Realidad Oculta
- Diario de Mallorca
- El Mundo
- Biografia de Jean Batten
Com sempre, hi ha vius de qui ningú se'n recorda fins que són morts. I alguns, ni això!
ResponEliminaEt deixo una altra història d'avions, Jaume:
http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/03/friang-no-nomes-els-angels-no-tenen.html
Doncs sí, Enric. Per desgràcia hi ha massa gent que una vegada morta, no se'n recorda ningú. Gent que valia molt la pena.
ResponElimina