Passa al contingut principal

El Gran Hotel, final d'una escapada

Al número 3 de la plaça Weyler trobam el Gran Hotel, una de les joies arquitectòniques de Palma. Obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner i inaugurat l'any 1903.

Gran Hotel de Palma. Font: Wikipedia

Aquest hotel no sols va hostejar els primers turistes de l'illa, sinó que també va ser escenari d'anècdotes i històries ben interessants, com la d'Alexandra Knollys (1), una història de fugues, amors prohibits i mentides.

Alexandra Louvima Elizabeth Knollys era una jove aristòcrata, d'uns vint anys al 1910, any en que van transcorre els fets que contarem a continuació. Era filla del primer vescomte de Knollys, Francis Knollys, molt conegut a principis del segle XX per ser secretari particular del Príncep de Gales i posterior rei Eduard VII. Estava casat amb Ardyn Mary Tyrwhitt i va tenir dos fills: Edward i Alexandra, la protagonista de la història.

Alexandra Knollys (esquerra)
junt amb el seu germà i la seva mare, al 1902. Font: LaFayette

A principis de febrer de 1910, els diaris espanyols es començaren a fer ressò de l'escandalosa notícia sobre Alexandra: la jove, que estava casada amb un Lord (2), s'havia escapat del seu domicili a Londres amb un oficial de l'Exercit. Davant una història tan sucosa, els diaris no varen deixar escapar l'ocasió de donar informacions sobre l'escapada amorosa.

Segons les dades aportades (3), la parella havia arribat a Marsella des d'Anglaterra i es dirigia a Barcelona amb tren. Des d'allà pretenia travessar Espanya i arribar a Gibraltar, des d'on s'embarcarien cap a Amèrica. La parella fugitiva era perseguida pel famós detectiu Charles Arrow.

Finalment el 12 de febrer, l'escapada va finalitzar i concretament a Palma. El novio va ser detingut en el Gran Hotel (4) pel detectiu que els perseguia. Alexandra Louvina, abans de retornar de nou a Anglaterra, quedà uns dies més a Palma, acompanyada del seu germà.

La Correspondencia de España, 14 de febrer de 1910

Pocs dies després, el pare de la fugitiva, Lord Knollys, va afirmar que les informacions eren totalment falses i difamatòries, i que la seva filla mai s'havia escapat de casa seva.

La Correspondencia de España, 16 de febrer de 1910

Posteriorment, un jurat va condemnar a pagar 2.500 lliures (o dollars) al setmanari John Bull com a responsable de la falsa informació (5).

Notes

(1) Aquesta curiosa anècdota l'esmenta Miquel Ferrà en el seu llibre: Palma a peu. Ciutat passa a passa

(2) Segons la web The Peerage, Alexandra Knollys es va casar el 1911 amb el capità Allan Keith Mackenzie. Per tant, el fet que estàs casada en el moment de la fuga, potser no sigui cert.


(3) Nombrosos diaris de diverses ciutats espanyoles (Palma, Alacant, Sta Cruz de Tenerife...), però sobre tot va ser el diari madrileny La Correspondencia Española, el que va un seguiment més ampli.

(4) - El bien público: 17 de febrer de 1910

(5) - New York Times, 14 de decembre de 1910

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat Jardí: un projecte urbanístic fracassat

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de petit, els anys 70, i posteriorment sempre me cridava l'atenció l'estrany nom d'aquest barri. On eren els jardins? Sols hi havia una platja, qualcuna casa, i descampats, però els jardins no hi eren per cap banda. Anem a veure l'origen d'aquest nom i la barriada. Aquest nom de ciutat jardí, ja té els seus anys i prové d'Anglaterra. Allà,  Ebenezer Howard  (1850-1928) a l'any 1898 va plantejar una nova idea: les garden city o ciutat jardí . A finals del XIX, les gran ciutats angleses s'havien convertit en un gran problema: densitat molt alta de població, contaminació, manca d'habitatges adequats, manca d'higiene. Howard va proposar una via intermedia entre viure a un ciutat o un petit poble: les ciutats jardí. Ebenezer Howard. National Portrait Gallery Aquestes noves ciutats serien autosuficients i tendr...

La bella Geraldine: la funanbulista que va escandalitzar Palma

Al començament de la costa de Conquistador , al lloc on avui hi ha els jardins de l'Hort del Rei, estava ubicat el Teatre Circ Balear (1876-1900). Era un petit teatre, que a diferència del Teatre Principal, estava destinat al públic més popular de Ciutat. La programació era molt diversa (dansa, circ, sarsuela, màgia, etc) i els  preus eren molt assequibles. Però quasi al final de la vida del teatre, va tenir lloc el fet motiu d'aquest apunt: les actuacions de la Bella Geraldine , de nom Geraldine Leopold, una actriu, trapezista i ballarina que va actuar a Palma entre febrer i març de 1899. Aquest fet va servir d'argument a Miquel Villalonga per escriure la seva novel·la Miss Giacomini . Geraldine havia nascut a Nova York el 15 de de desembre de 1874. Des de petita havia començat a actuar com a trapezista (1). Va actuar primer a diversos països americans, passant després a Europa, sempre amb molt d'èxit. Els diaris de l'època ressaltaven la seva bellesa i les se...

Urinaris publics de Palma (1904 - ?)

El 10 d'agost de 1902 , amb l'inici de l'esbucament de les murades (1), Palma comença un gran canvi en la fisonomia de la ciutat i en la qualitat de vida dels palmesans. Un pas per deixar de ser una ciutat medieval per convertir-se en una ciutat moderna. A altres capitals espanyoles ja s'havia iniciat aquest procés de reforma urbana i la millora de la salubritat , atenent a les directrius de les noves teories higienistes. L' higienisme era un corrent de pensament que va nàixer a mitjans dels segle XIX junt amb el liberalisme, quan els governants comencen a fixar-se en la salut de la ciutat i els seus habitants. Per exemple les altes taxes de mortalitat registrades a les zones més pobres de la ciutat o les epidèmies contínues varen fer necessari millorar les condicions de salubritat mitjançant la instal·lació d'aigua corrent, clavegueres, il·luminació i pavimentació dels carrers, etc. (2) Palma, no va quedar fora de l'aplicació d'aquestes teorie...