dimarts, 8 d’abril de 2014

La mossegada de ca que va matar una heroïna de l'aire

Palma, al llarg de la seva història, ha estat escenari d'històries tristes i tràgiques. Una de les més dramàtiques de la crònica recent de Ciutat és la Jean Gardner Batten. Segurament el seu nom no sigui gens conegut entre els palmesans, però en els anys 30 va ser una autèntica heroïna de l'aire. Jean Batten va néixer a Nova Zelanda al 1909 i des del 18 anys es va aficionar molt a l'aviació i aviat es tragué la llicència de pilot.

Jean Batten al gener de 1935
En els anys 30, es feu famosa pels seus llargs vols en solitari. Va batre 4 records mundials de vols interoceànics. Al 36 va fer el primer vol en solitari entre Anglaterra i Nova Zelanda. Aquestes gestes la feren mereixedora de diverses medalles honorífiques a França i Anglaterra, convertint-se en una autèntica sensació mundial. Fou la primera dona que va rebre la medalla d'or de la Federació Internacional Aeronàutica en el 1938, un del reconeixements més importants en el món de l'aviació. Fins i tot va escriure la seva autobiografia on explicava les seves experiència i gestes aèries (My life) a l'any 1938, quan encara no havia complit els 30 anys.

Portada de l'Illustrated London News de 1936
A l'acabar la Segona Guerra Mundial, on pràcticament no va participar malgrat la seva experiència, les proeses aèries de Batten també varen acabar i es retirà de la vida publica. Ja sense ser objectiu de cap interès, es va dedicar a viatjar pel món, junt amb la seva mare. Però sa mare va morir al 1966 a Tenerife, i això la va sumir una important depressió i es va recloure en un petit apartament de Santa Cruz durant anys.

A l'octubre de 1982, arriba a Palma amb l'objectiu de comprar un apartament i aïllar-se del món i passar la resta de la seva vida. S'instal·la en el aparthotel Vista Porto Pi, al carrer Joan Miró. La poca gent que tenia contacte amb ella, explicava que era una dona elegant, educada però molt solitària.Una de les seves majors aficions era sortir a donar llargues passejades tota sola, però durant una de les seves sortides la va mossegar un ca. En dies posteriors, la ferida es va anar infectant, i com que no volia l'assistència de cap metge, la infecció es complicà. Finalment, el dia 14 de novembre de 1982, una cambrera dels aparthotels la va trobar morta al seu apartament. L'autòpsia va determinar que havia mort d'un abscés pulmonar.

La història ja es ben trista i tràgica, però encara va empitjorar més en dies posteriors. Com que ningú, ni amics, ni familiars ni autoritats de Nova Zelanda van reclamar el cos, a principis de gener de 1983, Jean Batten va ser enterrada a la fosa comú nº 7 del cementiri de Palma.

Durant anys els seus familiars i les autoritats de Nova Zelanda no sabien res d'ella, si estava viva o mort. Uns diuen que el problema va ser una negligència de les autoritats illenques per no informar al consolat de Nova Zelanda de la mort de Batten. Altres expliquen que el consolat de Nova Zelanda i els seus familiars varen ser informats, però que mostraren un absolut desinterès per la mort de l'aviadora.

A mitjans del 80, la televisió nova zelandesa va encarregar la realització d'un documental sobre Jean Batten al escriptor i productor Ian Mackersey. Mackersey i la seva dona varen seguir les passes de l'aviadora per mig món i finalment el setembre de 1987 descobriren que estava enterrada a un fosa comú del cementiri de Palma. Els diaris espanyols es fan fer ressò de la troballa (veure La Vanguardia de dia 29 setembre i 1 d'octubre de 1987).

Fossa comú on va ser enterrada J. Batten
Poc després d'aquest descobriment, el govern australià va instal·lar una placa en memòria seva a la fosa comú on està enterrada.

Placa de Jean Batten al cementiri de Palma
Al mes d'agost de 2009, les autoritats de Palma li dedicaren un carrer (que abans es deia Mirador de Bahía) al barri de La Bonanova.

Més informació:

1 comentari:

  1. Com sempre, hi ha vius de qui ningú se'n recorda fins que són morts. I alguns, ni això!

    Et deixo una altra història d'avions, Jaume:

    http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/03/friang-no-nomes-els-angels-no-tenen.html

    ResponElimina