dijous, 4 de juliol de 2013

Un telesilla a Bellver

Si haguéssim de triar un del llocs més visitats i emblemàtics de Palma, segur el castell de Bellver seria un dels monuments seleccionats. Aquesta joia del gòtic i el bosc adjacent han estat testimonis dels importants canvis que ha sofert Palma, com per exemple l'esbucament de les murades, el creixement de l'Eixample o l'arribada massiva de turistes en els anys 50 i 60.

Flickr: Andrés Nieto Porras

Des de principis dels anys 30, la propietat del castell i del bosc eren de l'ajuntament de Palma. El 8 de novembre de 1931, el Govern d'Espanya havia cedit el castell i el bosc a l'ajuntament que des d'aquell moment se n'havia de fer càrrec.

Acte de lliurament del castell i bosc de Bellver. Font: Palma 1931 - 1936. La evolució de la ciutat a través de la imatge

Precisament a principis del boom turístic a finals dels anys 50, els caps "pensants" tenien idees realment absurdes amb la finalitat d'atreure més turistes i aprofitar el prosper negoci. Un dels disbarats proposats era instal·lar un telesilla entre Son Armadans i el castell de Bellver.

Fotomuntatge del projecte del telesilla de Bellver

Aquesta idea extravagant i absurda va ser proposada per l'empresa pública Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha (FEVE). Es volia copiar el model de Montjuïc a Barcelona, on es podia pujar amb un telefèric. Una de les justificacions del projecte era que els accessos al castell eren molt difícils i el castell quedava molt allunyat dels ciutadans i turistes, que no teníem un medi propi de transport.

Certament l'estat dels accessos al castell i del bosc no devien ser gaire bons. Al 57, un article publicat a l'ABC es queixava de que el bosc estava molt deixat i abandonat, la carretera d'accés al castell és trobava en molt mal estat, el camí i les escales que pujaven al cim de la muntanya no estaven acabats, els pins del bosc estaven malalts per la processionària, etc. Criticava que aquest abandó de la zona, evitava que molts turistes visitassin aquest monument. 

Amb l'excusa de millorar l'accés al castell, el projecte també plantejava construir bars i restaurants dins els bosc i fer una gran terrassa a l'esplanada del castell on s'ubicaria una sala de festes entre altres coses. 

El desgavellat projecte es va presentar el març de 1957. L'estació de sortida del telecadira o telefèric seria la cantonada dels carrers Andrea Doria i Son Armadans. Des d'allà fins a l'entrada del castell l'estesa tindria una longitud de 880 metres amb un desnivell de 61. Havia sostenir-se sobre dotze torres metàl·liques d'entre 6 i 12 metres amb focus que il·luminarien el trajecte. La durada del viatge seria de nou minuts i 46 segons. La capacitat de transport era de 450 viatgers cada hora i el cost del bitllet oscil·laria entre les 10 i les 12 pessetes.

L'estació de sortida estava prevista situar-la a la cantonada del carre Andrea Dòria i Son Armadans

Davant semblant projecte, que pretenia destrossar el bosc de Bellver, diaris, ciutadans i entitats s'oposaren fortament. Davant el rebuig tan generalitzat, l'ajuntament també s'oposà al projecte del telecadira. FEVE no va tenir més remi que desistir del seu projecte.

Per sort, avui podem gaudir d'un bosc i un castell més o menys ben cuidats, amb un accessos immillorables per turistes i ciutadans, una vista fantàstica; tot això sense que fos necessari l'extravagància de instal·lar un telecadira.

 Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada