dijous, 19 de desembre de 2013

Vicenç Mut: de Palma a la Lluna

La Lluna té muntanyes, valls, craters, una geografia tan complexa com la de la Terra. Amb la invenció del telescopi, es varen fer diversos intents de crear mapes lunars indicant el nom dels accidents geogràfics.

Un dels primers i més important va ser el mapa lunar creat pel jesuïta italià Giovanni Battista Riccioli. Aquest mapa estava inclòs en el seu llibre "Almagestum novum" publicat al 1651, una obra que s'ha convertit en un llibre de referència per als astrònoms europeus. En aquest mapa, es va utilitzar per primera vegada un criteri coherent a l'hora d'anomenar els accidents geogràfics lunars. Els craters varen rebre noms de científics, astrònoms i filòsofs antics i moderns, la majoria dels quals encara es conserven.

Mapa lunar de Riccoli. El crater dedicat a Mut està indicat en vermell

I aquí és on entra en joc Palma, i un palmesà il·lustre com és Viçenc Mut Armengol (1614–1687) un polifacètic home que va treballar com a militar, astrònom, matemàtic, historiador, cronista de Ciutat. La seva tasca com astrònom va ser molt considerada i valorada a tota Europa en el segle XVII, fet que va impulsar a Riccoli a posar el seu nom a un cràter de la Lluna, el Mutus amb un diàmetre de 76 km.

Vicenç Mut Armengol. Font

Respecte a la seva tasca com astrònom, hem de destacar que va ser un home amb una gran cultura astronòmica, tal com ho demostren els contactes i referències a grans astrònoms de l'època com Tycho Brahe, Kepler, Gassendi o Lansber.

Va escriure tres llibres dedicats a l'astronomia: De solealfonsino restituto (1694), Observationes motuum caelestium (1666) y Cometarum anni MDCLXV (1666). Es va centrar especialment en l'estudi dels cometes i el Sol.

Més informació:

diumenge, 15 de desembre de 2013

El pintor de les polissonades

Paul Charles Chocarne-Moreau (1855 - 1931) va ser un pintor i il·lustrador francès. Com podeu veure en els quadres que acompanyen aquest post, retratava de forma magistral escenes d'al·lots, els seus jocs i les seves polissonades, unes escenes plenes d'expressivitat i comicitat. Són imatges que recorden molt les portades del Saturday Evening Post fetes per Norman Rockwell. En aquest enllaç podeu veure més quadres d'aquest pintor.













divendres, 6 de desembre de 2013

Electorium parvum seu Breviculum: la vida de Ramon Llull en 12 miniatures

A Karlsruhe, Alemanya, es troba un dels manuscrits més valuosos sobre l'escriptor i filòsof mallorquí Ramon Llull. Es tracta del magnífic i luxós còdex miniat Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum, un llibre que tracta sobre la vida de Ramon Llull escrita devers 1321 per Tomàs Le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França.

Le Myéser, canonge d'Arràs, doctor en medicina, membre de la Sorbona (mort el 1336), va preparar una gran compilació d'obres lul·lianes amb la intenció de facilitar-ne l'ús i la comprensió en l'àmbit universitari. D'aquesta compilació va extreure una versió reduïda, amb el mateix format però amb una dècima part de llargària, és el Breviculum, conegut per una sèrie magnífica de dotze miniatures que il·lustren la vida de Llull.

El Breviculum es conserva a la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe. Antigament el llibre es trobava al monestir St. Peter, també a Alemanya. 

Les visions del Crist crucificat i les dues peregrinacions:
a Santa Maria de Rocamador i Santiago de Compostel·la
Llull escoltant un sermó i prenent l'hàbit franciscà
La disputa amb l'esclau musulmà
La Il·luminació de Randa i Llull ensenyant a París
Al·legoria de la doctrina lul·liana
Aristòtil i Averrois en marxa contra la torre de la falsedat
Llull en marxa contra la torre de la falsedat
Llull sol·licita la protecció del papa i
dels reis cristians per dur a terme les seves empreses

Primer viatge de Llull a Tunis
Viatge a Bugia (1307), on Llull és apedregat i empresonat
Llull i Tomàs Le Myésier discutint sobre l'opus lul·lià.
Tomàs Le Myésier presenta a la reina de França
les seves compilacions lul·lianes, acompanyat per Llull

Fonts:


dijous, 28 de novembre de 2013

Defensa de Mallorca: els cavalls forçats

La situació estratègica de Mallorca al mig del Mediterrani ha generat al llarg del temps una preocupació important per les invasions i el saquejos. Construir murades per exemple a Palma i Alcúdia o instal·lar un sistema de talaies al llarg de la costa mallorquina són una mostra d'aquesta preocupació. Un altre element defensiu de l'illa i no tan conegut són el cavalls armats o forçats, es a dir l'obligació que tenien alguns propietaris de terres i nobles de disposar d'un cavall armat per a la defensa de l'illa quan fos necessari.

Aquest sistema de defensa es va iniciar just acabada la conquesta catalana de Mallorca al 1229. Alguns nobles i senyors, inclòs el mateix rei, estaven obligats a mantenir permanentment un cavall amb el seu respectiu cavallers, i a més de tenir ben a punt totes les armes ofensives i defensives que li corresponien, amb la finalitat de contribuir a la defensa de l'illa. Aquesta obligació derivava del Repartiment de terres que havia afectuat el rei Jaume I a Mallorca.

Cada any i en un lloc determinat se passava revista als cavalls armats que hi havia a Mallorca. Normalment aquest lloc era l'Almudaina. Es calcula que hi havia una cinquantena de cavalls armats.

En arribar al segle XVI, aquesta força de defensa s'organitzà de forma més adequada. Els cavalls armats passen a denominar-se cavalls forçats i es forma una Companyia de Cavalls Forçats. La dirigia un Capità, designal pel rei, uns quadres intermedis i un cos de 50 cavalls. Aquests havien de romandre sempre a Ciutat. En segles posteriors la Companyia anà evolucionant i finalment al segle XVIII , fou suprimida.

Més informació

Algunes anotacions sobre el sistema defensiu de Mallorca. (1979) de Maria Barceló Crespí.

Historia orgánica de las fuerzas militares que han defendido y ocupado á la isla de Mallorca (1862) de Fernando Weyler y Lavina 


dimecres, 20 de novembre de 2013

Bicentanari del Cardenal Despuig. Recull d'articles

Aquest any s'ha complit el bicentenari de la mort de Cardenal Despuig a la ciutat de Lucca (Italia) al 1813. Amb motiu d'aquest aniversari l’Arxiu Municipal i el Museud’Història de la Ciutat han organitzat l'exposició: El cardenal Despuig,il·lustrat mallorquí, una exposició on es poden trobar llibres, documents, gravats i quadres de l'il·lustrat mallorquí. Aquesta exposició es combina amb diverses xerrades d'especialistes. L'exposició estarà oberta fins el 24 de gener.

Antoni Despuig i Dameto. Font: BNH

Del cardenal Despuig podem destacar una sèrie d'actuacions fonamentals: 

Mapa de Mallorca patrocinat pel cardenal Despuig (1785)

Del nombrosos mapes i plànols que s'han fet a Mallorca, el patrocinat pel cardenal Despuig és un del més importants. No sols es destacable per la seva bellesa, sinó també per la seva perfecció i informació aportada. Una dada que ens fa comprendre la importància el mapa és que va ser vigent quasi un segle. El mapa el teniu disponible a diverses cartoteques digitals com a la de l'Institut Cartogràfic de Catalunya o a la Biblioteca Digital Real Academia de la Historia.També hi ha un interessant article de Climent Picornell en pdf titulat: El mapa de Mallorca d'Antoni Despuig (1785) i un article sobre el mapa a El Mundo: El mapa civil de Despuig.


El cardenal Despuig va intervenir de forma destacable en la beatificació de Santa Catalina Thomas en 1792 i va escriure una biografia sobre ella: La vida de la beata Catalina Tomás.

Casa Natal de Santa Catalina Thomas

    Biblioteca i museu de Raixa
    Durant la seva estància Roma, el cardenal Despuig va a començar crear un gabinet d'art i arqueologia a la finca familiar de Raixa al 1796. Les obres d'art provinents tant d'excavacions, compres, reproduccions i restauracions. Per altra banda en aquesta mateixa possessió va crear una important biblioteca. Després de la seva mort, un dels darrers hereus Ramon Despuig i Fortuny, a finals del XIX, va vendre gran part de la col·leció del cardenal Despuig i que actualment es troba al Ny Carlsberg Glyptothec de Copenhaguen. Una part va quedar a Mallorca i actualment es troba al Museu d'Història de la Ciutat al castell de Bellver.

    Relacionat amb la seva col·lecció es poden trobar diversos articles i llibres:
    Sala d'escultures de Raixa a finals del XIX
    Sobre el cardenal Despuig he trobat altres articles interessants:

    dimarts, 29 d’octubre de 2013

    El primer robot

    Els robots s'han convertit en personatges freqüents en la ciència-ficció, tant al cinema com a la literatura. Curiosament, la paraula robot no va nàixer a cap dels principals països generadors de ciència ficció com Anglaterra o Estats Units. Robot va ser una paraula creada per l'escriptor Karel Čapek (1890 - 1938), un dels escriptors txecs més importants del segle XX.


    La paraula "robot" apareix per primera vegada en la seva obra de teatre R.U.R (Robots Universals Rossum). L'obra es va estrenar a Praga a l'any 1921. Posteriorment es va traduir a l'anglès i es va estrenar a Londres, Nova York, Chicago, Los Ángeles. RUR explica la història d'una fàbrica on es construïxen robots. Aquests es dediquen a treballar pels humans, però inesperadament inicien una rebel·lió que condueix a l'extinció dels humans. La paraula realment va ser ideada pel seu germà, Josef Čapek, a partir de la paraula txeca "robota" que significa treball.

    Escena de l'obra. Font
    Robot de RUR. Font
    Portada de la primera edició de
    l'obra al 1920. Font
    Cartell de l'obra al 1939. Font



    dimarts, 15 d’octubre de 2013

    Gravats de la Guerra de Successió a Espanya

    "Repraesentatio belli ob successionem in Regno Hispanico”, és un magnífic llibre de il·lustracions sobre la Guerra de Successió espanyola publicat al 1715 a Augsburg. Representa els diversos enfrontaments que van guanyar els austriacistes durant l'esmentada guerra. Mitjançant una cinquantena de gravats representa batalles i fets importants a diversos països europeus com Portugal, Holanda, Dinamarca i Espanya. Cada gravat representa una batalla principalment, envoltat per un extraordinari marc i una petita descripció del fet i un mapa de la zona.

    Entre els gravats n'hi diversos de batalles i fets que van tenir lloc a Espanya, com Màlaga, Zaragoza, Barcelona i Palma.




    Arribada de Carles III  a Barcelona



    El següent gravat fa referència a Palma i il·lustra l'entrada a la badia d'una flota anglo-holandesa el 24 de setembre de 1706, comandada per l'almirall britànic John Leake i formada per 28 naus

    El seu objectiu era recuperar l'illa per a la causa austriacista, la de l'Arxiduc Carles, el pretendent al trono espanyol després de la mort de Carles II, ja que des de 1701 Mallorca s'havia posicionat en favor de Felip V. 

    Després de diversos fets i les canonades efectuades per la flota amb l'objectiu d'atemorir la població de Palma, la ciutat es va rendir i passà sota el poder austriacista. D'aquesta manera sols Catalunya, Mallorca i Menorca es mantenien fidels a l'Arxiduc Carles, mentre la resta d'Espanya estava sota el poder de Felip V.  El 1715, Mallorca es va rendir finalment a Felip V.




    dimecres, 18 de setembre de 2013

    600 aniversari de l'arribada de Sant Vicenç Ferrer a Mallorca

    Aquest mes de setembre s'han complit 600 anys de l'arribada del frare dominic Vicenç Ferrer a Mallorca, una de les figures més influents d'Europa en el segle XIV. El predicador dominic, va desembarcar a Palma el 1 setembre 1413, tenia 63 anys. En aquells anys, la seva fama de predicador, curandero, exorcista i de fer fantàstics miracles era ben coneguda en tot el món occidental.

    Fins els 49 anys havia exercit de capellà, era confessor personal i conseller del Papa Benet XIII. A aquesta edat va patir una greu malaltia i va decidir canviar radicalment de vida: abandonà la cort papal per lliurar-se a la predicació.

    Sant Vicenç Ferre. Font
    Inicià la seva tasca de missioner a València, on aconsegueix les primeres conversions multitudinàries, i viatja durant la resta de la seva vida arreu dels Països Catalans, el regne de Castella, Galícia, el País Basc, el Llenguadoc, la Bretanya, Flandes, Suïssa, Llombardia i el Piemont. Utilitzava el català en el sermons i es caracteritzava per un llenguatge directe i persuasiu.

    La seva visita a Mallorca va ser impulsada sobre tot per Lluís de Prades, que entre 1407 i 1429 fou bisbe de Mallorca. Era fidel seguidor de l'Antipapa Benet XIII d'Avinyò més conegut com el Papa Luna, al igual que Vicenç Ferrer. Aquesta concordança d'idees va fer que Lluís de Prades sol·licitàs al Gran i General Consell que convidàs a Vicenç Ferrer per venir a predicar a Mallorca, que segons ell seria molt profitós per a les ànimes. 

    Finalment el rei Ferran I d'Aragó, va escriure a Vicent Ferrer perquè es desplaçàs des de València cap a Mallorca. Va arribar a Ciutat l'1 de setembre de 1413. La seva fama de persona miraculosa es va accentuar encara més, quan al tercer dia de la seva arribada va ploure de sobte a Mallorca, que durant mesos havia patit una gran sequera i manca d'aigua.

    Predicant a Palma. Font

    El primer mes va predicar principalment a Palma. Les seves prèdiques i discursos eren multitudinaris, molta gent els volia escoltar. En un dels llocs on solia predicar, la desapareguda església i convent de Sant Domingo (actualment hi ha el Parlament de les Illes Balears) va tenir lloc una anècdota, es va ajuntar tanta gent que es va fer necessari esbucar una de les parets que donava a l'hort per donar-los cabuda.

    A partir d'octubre va començar una gira pels pobles de Mallorca que va durar fins al 7 de desembre. Els municipis visitats van ser Valldemossa, Sóller, Bunyola, Alaró, Binissalem, Inca, Pollença, Alcúdia, sa Pobla, Muro, Petra, Capdepera, Artà, Manacor, Felanitx, Santanyí, Campos, Porreres i Montuïri. La seva estància es va perllongar fins el 22 de gener 1414.

    Darrerament s'ha publicat el llibre "Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció" que recull les localitzacions i la mística que envolta al predicador valencià a Mallorca. En ell explica que era una persona que feia uns discursos molt histriònics. Era molt pràctic i directe per tal que la gent l'entengués. Cridava molt i feia ús de les onomatopeies, perfectament podia estar tres hores predicant. Els seus discursos exaltaven la gent gràcies al to apocalíptic i amenaçador amb descripcions de l'infern i es guanyà el sobrenom de l'Àngel de l'Apocalipsi. Entre la multitud que acompanyava hi havia els reportadors, escribes que transcrivien, en català i en llatí, quasi taquigràficament els seus sermons, una bona part dels quals s'ha conservat fins l'actualitat.

    L'impacte de la visita del frare va ser de tal calibre que ha quedat gravada en la història, però també en les rondalles i en les nombroses llegendes que s'expliquen sobre el seu pas per l'illa.


    Fonts:

    dimecres, 4 de setembre de 2013

    Siente un americano en su mesa

    Recentment he llegit el llibre Històries de Carrer de Conxa Forteza, editat pels Amics dels Arxius de Mallorca a l'any 2006. És un petit llibre autobiogràfic que conta els records infantils de l'autora, records de fets, personatges i històries de la Palma dels anys 40 i 50. Per mi, l'únic defecte que té, és que és molt curt. Quan acabes te queden ganes de llegir més històries.

    En el llibre explica que devers els anys 50 va atracar a Palma un vaixell de la VI Flota dels Estats Units i segons deien transportava marines qua havien estat a la guerra de Corea. El Governador Militar de Palma va tenir l'ocurrència de posar un anunci al diari que deia "Siente un americano en su mesa". La idea era que tothom que ho demanàs tendria un americà a taula el dia de Nadal. D'aquesta forma es volia que la societat mallorquina ajudàs a que els marines no es sentissin tan sols ni lluny de la seva terra, en unes dates tan assenyalades.

    D'aquests sopars he trobat un testimoni gràfic, una fotografia de l'agència EFE de l'any 1972. La data no concorda amb la història de Forteza, però els fets explicats si que coincideixen. La imatge correspon a la nit de Nadal del 72, quan la família Figuerola va convidar a dos marines (en primer pla, a la dreta i esquerra). Durant aquestes dates, més de 5.000 marines passaven les festes de Nadal a Palma.

    Font

    dimecres, 28 d’agost de 2013

    La petita i curiosa relació de Nokia i Palma

    Si haguéssim de fer una llista de les peces musicals més famoses del món, segurament la melodia estàndard dels telèfons Nokia estaria en aquesta llista. És una melodia, coneguda popularment com Nokia Tune i que ràpidament associam al mòbils.

    Un fet curiós és que aquesta melodia està extreta d'una peca musical, Gran Vals, composta al 1902 per Francisco Tárrega, un compositor i guitarrista castellonenc.

    Francisco Tárrega (1852 - 1909)
    De de l'any 1994 aquesta melodia es va utilitzar en els mòbils Nokia i segons l'empresa sona 1,8 bilions de vegades cada dia en tot el món. A l'any 2011, Nokia va organitzar un concurs per renovar la melodia que s'ha publicat recentment i que sona així:



    I aquí ve la petita relació entre la melodia de Nokia i Palma. Resulta que Francisco Tárrega va fer nombrosos gires per Espanya i Europa, i entre elles va venir a Palma. Tàrrega era un dels músics més importants de l'època i per tant la seva arriba a l'illa va ser tot un esdeveniment.  

    Segons publicà el diari El Isleño, el músic va arribar a Palma l'1 de desembre de 1891, i el 9 havia de fer un concert a la seu del Círculo Mallorquín, on tocaria peces seves i d'altres compositors.


    El concert del famós músic va coincidir amb l'apertura d'hivern dels salons del Círculo, fet que tot plegat va fer que fos un èxit (veure notícia) amb l'assistència de nombrós públic de l'alta societat palmesana. No va tocar el famós Gran Vals, ja que encara no l'havia composat; ho faria al 1902. Però encara que no tocàs aquesta peça, podem dir amb orgull que el compositor de la famosa melodia dels Nokia va tocar a Palma.

    Saló del Círculo Mallorquin

    Però durant aquesta gira mallorquina, i segons ens conta la seva biografia, va tenir lloc un fet molt tràgic: la mort de la seva filla Concepcion. Estranyament, el músic no va ser informat de la mort fins la seva tornada de la gira a Palma.

    Fonts | La Guitarra Balear, Cronologia de Francisco Tárrega, Biografia i obres destacades i El tono de Nokia dejará de ser un vals español

    divendres, 2 d’agost de 2013

    dijous, 18 de juliol de 2013

    Quan Palma estava divida en dues ciutats

    El fet que moltes ciutats tenguin un riu dins els seus límits els hi dona un gran atractiu paisatgístic. Basta pensar en ciutats tan belles com Londres, Paris, Berlín o Budapest, totes elles amb un riu al seu interior.

    Palma també té el seu riu, o millor dit torrent, el torrent de Sa Riera. Avui, aquest curs intermitent d'aigua està ben canalitzat i sense perill d'originar cap inundació. Però no sempre ha estat així i en diversos èpoques ha provocat greus inundacions i morts.

    El torrent de sa Riera presenta una conca d'uns 59'6 km2, amb curs d'aigua d'uns 23.5 km. Originàriament el seu eix final recorria el que avui és la Rambla i el Born i desembocava, al lloc on actualment acaba el Born, sota la Seu. A la desembocadura es formava un petit port que es va utilitzar fins època romana i musulmana, ja que des de l'Edat Mitjana es trobava sotmesa a un procés de rebliment per mor dels al.luvions del torrent.

    Reconstrucció topogràfica de la zona on s'ubicaria Palma. A: Almudaina; B: Seu C: Plaça de Cort; D: Plaça Major; E: Plaça Espanya; F: Plaça Sant Francesc; J: Església Sant Jaume
    Poc a poc i amb els segles, la ciutat va anar creixent i el torrent quedà dins ciutat, dividint-la en dues meitats, la part alta i baixa de Ciutat. El pas del curs d'aigua generava diversos problemes per a la ciutat: brutícia, inundacions, problemes de comunicació i modificacions de la murada per deixar entrar-lo.

    Al llarg de l'Edat Mitjana la ciutat patiria diverses inundacions. La més important va ser la del 14 d'octubre de 1403. Després d'un violent aiguat que va durar dos dies i dues nits es produí una gran revinguda de sa Riera que va entrar dins la ciutat. Les aigües romperen la murada, anegaren la part baixa de Palma, i arrasaren bona part dels habitatges de la zona, amb una quantitat de víctimes mortals que oscil-la entre les 3.500 i 5.500. Està considerat el fenomen natural més catastròfic que ha afectat a les Balears. Una descripció del fet la podeu trobar en un article de Pedro de Alcantara Peña en el Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana de novembre de 1891.

    Dibuix d'una inundació semblant a la de Palma, a Bristol al 1607, on moriren unes 3000 persones.
    Les obres de desviació del torrent no s'enllestiren fins a l'any 1613. Es decidí fer un nou llit, que coincidia amb el fossat de ponent de la murada, tot i que segons el primer projecte de realització de les murades renaixentistes de Palma, signat per Giovanni Battista Calvi, el curs de sa Riera havia de desviar-se cap al fossat de llevant de la fortificació, es a dir el baluard del Príncep. El nou llit
    del torrent seria conegut com la Riera nova, per oposició a la Riera vella del llit primitiu.


    L'aspecte que tenia Palma en el moment d'efectuar-se el desviament de sa Riera el podem apreciar gràcies a un plànol de 1613. El mapa és molt bàsic, no figuren ni els carrers ni altres elements urbans, però la informació que ens aporta és molt interessant.

    El plànol està disponible en alta resolució al Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales i es pot consultar online. Els aspectes concrets que hi apareixen són, bàsicament, el cinquè recinte de les murades, el recorregut del llit del torrent de sa Riera per l'interior de la ciutat i el nou curs de sa Riera per l'exterior.
     
    Plànol de Palma amb el curs antic i nou de sa Riera (1613)

    Segons el plànol, el torrent de sa Riera entrava a la ciutat per un arc, anomenat la Porta Plegadissa, situada entre els baluard de Sitjar i Parellades, actualment carrer Baró de Pinopar.

    Entrada de sa Riera dins el recinte emmurallat de Palma

    Sa Riera era creuada per 9 ponts dins la ciutat:

    1. El pont de la porta Plegadissa.
    2. El pont d'en Mas o del Carme.
    3. El pont d'en Tauler.
    4. El pont d'en Viabrera, o pont d'en Sala.
    5. El pont d'en Scala, o pont trencat, o pont nou del Mercat.
    6. El pont de la carnisseria davall, o pont del Born, o pont Sobirà
    7. El pont dels sastres, dels pellicers, o pont d'en Pasqual.
    8. El pont nou, de na Lluna o de la costa de la Seu.
    9. El pont de la Palanca, o pont d'abaix

    Ponts sobre el curs final de sa Riera

    Finalment, el plànol també permet veure el nou curs de sa Riera, per la banda de ponent de la ciutat.

    A la dreta curs original de sa Riera, a l'esquerra, el nou curs al costat de les murades
    Amb la desviació del llit de sa Riera per l'exterior, semblava que la ciutat estava protegida de les torrentades i de les inundacions. Tanmateix, el 28 de setembre de 1618, nomes cinc anys desprès de la reconducció, una nova torrentada encara afectava la ciutat. La torrentada va rompre el dic de desviació cap el nou llit, i va entrar dins la ciutat per la Rambla i el Born, seguint el llit antic. Hi va haver 5 víctimes, totes elles de zones rurals properes a Palma.

    Al llarg dels segles XVII i XVIII, es varen produir altres inundacions dins la ciutat, on l'aigua seguia el curs original de sa Riera, es a dir La Rambla i el Born. La darrera revinguda que aconseguí penetrar al cor de la ciutat fou la del 4 d'octubre de 1850.

    Fonts