dilluns, 15 d’octubre de 2012

El mural de les olles de Montjuïc

Al costat de casa, entre l'Institut del Teatre i el Mercat de les Flors, hi ha un estret passadís, on les parets quasi es toquen. Una d'aquestes parets està decorada d'una forma curiosa i que sempre m'ha cridat l'atenció: cents d'olles de ceràmica esmaltada pengen d'aquesta paret i que sembla que hagin de caure en qualsevol moment. Fa poc vaig descobrir que aquesta decoració era obra de Frederic Amat i l'havia anomenada "El mural de les olles". Sobre una superfície vertical de 30 metres de longitud per 17 metres d'alçada, Amat va disposar 1.500 olles de ceràmica esmaltada. Les olles es varen fer de forma artesanal i en el moment just, quan eren fàcilment moldejables, eren deformades per l'autor.  


En el següent vídeo podeu veure com es fa ver el mural

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Ramon Casas - Madeleine

Amb aquesta entrada iniciaré un recorregut per els quadres d'un del grans pintors catalans Ramon Casas (1886 - 1932). Començ amb un dels quadres que més m'agrada: Au Moulin de la Galette. Casas el va pintar a París a l'any 1892. Durant aquesta època els cafès eren un dels motius favorits de la pintura a París. La imatge, encara que ara no ho sembli, tenia un toc d'escandalosa: una dona sola asseguda a un cafè, fumant i bevent, amb mirada melancòlica, guapa però amb uns ulls ullerosos que ens fan pensar en la seva possible mala vida. La model era Madeleine de Boisguillaume, que també fou model de Toulouse-Lautrec i per això se'l coneix també per la Madeleine. Actualment es troba al Museu de Montserrat.

divendres, 28 de setembre de 2012

Música del Modernisme

Fa un mes aproximadament vaig visitar el Palau Güell, magnífic edifici dissenyat per Antoni Gaudi per encàrrec de l'industrial i polític Eusebi Güell i construït entre 1885 i 1890. Un altre dia posaré algunes de les fotos que vaig fer.

Durant la visita, s'amenitza l'estada amb varies peces musicals interpretades per l'orgue del Palau mitjançant un sistema denominat Replay. Aquest sistema permet que l'orgue reprodueixi tot sol el que un organista prèviament ha enregistrat.

Les peces musicals es varen composar durant l'època del modernisme i són les següents:

Cor de pelegrins de Tanhäuser de Richard Wagner



Les flors de maig de Josep Anselm Clavé



Entre flors d'Antoni Nicolau



La sardana de les monges d'Enric Morera



El cant de la Senyera de Lluís Millet


dijous, 6 de setembre de 2012

El Quiosc Miramar del Passeig de la Riba

Anunci aparegut al diari de Palma La Unión Republicana el 4 de gener de 1904. En aquest retall es pot veure la publicitat del bell quiosc bar i restaurant Miramar que es trobava al Passeig de la Riba de Palma




dijous, 30 d’agost de 2012

Fred Stark Pearson, impulsor de l'ús de l'energia elèctrica a Catalunya

Un personatge poc conegut, al menys per jo, Fred Stark Pearson, fundador al 1911 i director de Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca, ja que Person era canadenc. Va ser un dels impulsors de l'ús de l'energia elèctrica a Catalunya. Les Tres Xemeneies del Paral·lel són un bell testimoni d'aquesta central elèctrica.

La Ilustració Catalana, 23 de maig de 1915

L'ebook del Renaixement

La forma de llegir ha variat molt des de que varen aparèixer els primer escrits. Des del pergamí, el papir o el paper hem passat al llibre electrònic o ebook. Ara, amb aquests aparells o els ordinadors tenim en un petit espai desenes, centenars i milers de llibres, els podem consultar i llegir còmodament. Però fa 700 anys, la forma de consultar i tenir a ma varis llibres era una tasca complicada; degut al seu pes i dimensions el seu maneig era difícil.

Al segle XVI, Agostino Ramelli, un enginyer italià va idear un aparell per poder llegir i consultar varis llibres a la vegada de forma còmoda i senzilla. Aquest aparell era conegut com leggio rotante, book wheel, o roda de llibres. L'invent i altres enginys, com bombes d'aigua, molins, etc, els va donar a conèixer en el seu llibre "The Diverse and Artifactitious Machines of Captain Agostino Ramelli" publicat el 1588. Per cert, el llibre encara es publica i es ven


En aquest llibre va presentar el seu leggio rotante o roda de llibres, un invent que filant molt prim podem dir que és l'antecessor primitiu de l'hipertext o els ebooks. Com la seva paraula indica, l'enginy era una roda amb diversos prestatges on podies anar col·locant diversos llibres oberts. D'aquesta manera, se podien consultar els llibres (de 6 a 12) de forma còmode; sols tenies que girar la roda i buscar el llibre desitjat i que ja estava obert. Fer tot això sense moure's de la cadira i en un espai relativament petit, en lloc d'escampar tot els llibres en una taula immensa, suposava una gran diferència. Lògicament, l'enginy era utilitzat per una minoria, monarques, bibliotecaris, escriptors, etc.

En les següents imatges podeu veure l'aspecte que té aquest enginy

"Leggio Rotante" descrit per Agostino Ramelli (1588). Font
"Leggio Rotante" descrit per Nicolas Grollier de Servière (1719). Font
Roda de llibres de la Biblioteca Palafoxiana (Mèxic). Font

Roda de llibres de la reina Maria Carolina de Borbò al Palau Reial de Nàpols. Font
Roda de llibres de la reina Maria Carolina de Borbò. Font
Roda de llibres de la Universitat de Jagiellonian a Polònia. Font

dimarts, 21 d’agost de 2012

L'estranya mort del Charlot mallorquí

Fullejant el setmanari Baleares (1917 - 1923) vaig trobar una notícia interessant i curiosa: l'estranya mort d'un imitador mallorquí de Charlot a principis del segle XX a Palma. Consultant diverses hemeroteques per internet, he trobat informació suficient per descriure els fets d'aquesta estranya mort.

El protagonista de la història va ser Juan Picornell Torrilla, un acròbata que treballava a la troupe de gimnastes i acròbates Balaguer. Es va fer famós a Mallorca gràcies a les seves imitacions de Charlot, paper que va estrenar al teatre Líric de Palma.

El Teatre Líric de Palma
Segons La Voz de Menorca del 23 de març de 1917, una dona li va vendre un tinte pel cabell, que provenia d'una farmàcia de Palma. Passats uns dies, Picornell va començar a tenir maldecap i trobar-se malament. Tement un enverinament, el fet i la investigació es va posar en mans del jutjat de Palma.

Juan Picornell vestit de Charlot
Al cap d'un mes, a principis d'abril de 1917, Juan Picornell va morir suposadament enverinat pel tinte de cabell que s'havia aplicat. Fins i tot, alguns òrgans del mort (cervell, pulmons, etc) van ser enviats al Laboratori Municipal de Barcelona per ser analitzats i comprovar si contenien algun tipus de verí.

Laboratori municipal de Barcelona
Al setembre de 1918, es va iniciar un judici contra Mariana González (la dona que li va donar el tinte) i Miguel Terrasa (el farmacèutic que el venia) per la mort de Picornell. Aquesta mort havia causat molta expectació i rebombori a Palma i el judici va ser seguit per nombrós public. La pena demanada no era poca cosa: 3 anys de presó, una multa de 1.500 pessetes i una indemnització de 15.000 per a la mare de Picornell, per a cada un dels processats.

Durant la vista, diversos metges afirmaren que Picornell havia mort degut a un enverinament per mercuri. Altres metges donaren informacions oposades, indicant que Picornell no havia tengut cap dels símptomes típics d'un enverinament per mercuri. És estrany però en cap de les fonts consultades es parla de l'anàlisi dels organs de Picornell que s'havien de fer a Barcelona, i que aclaririen els dubtes sobre el seu enverinament.

Varis testimonis explicaren que el farmacèutic era una persona molt respectada i coneguda, i que en moltes altres ocasions havia venut el tinte sense cap problema.

Per desgràcia no he pogut trobar més informació al respecte, desconeixent la sentència del cas. Què degué passar? Varen declarar innocent al farmacèutic? Varen condemnar a la dona que li va donar el tinte? Interrogants que miraré d'aclarir properament.

Fonts

La Voz de Menorca, 23 de març i 3 d'abril de 1917
Baleares, 20 setembre de 1918
Barcelona, ciencia 2077

dijous, 19 de juliol de 2012

Escultures de Barcelona

Barcelona és una ciutat amb moltes escultures i estàtues i fa uns dies vaig descobrir un web de l'ajuntament de Barcelona, que ens dona informació sobre cada una d'elles. Es tracta del web Barcelona Escultures. Allà podràs trobar un llistat d'escultures distribuïdes per barris, un mapa amb la seva situació, un index d'obres per escultor. Tot això acompanyat per unes amplies explicacions sobre les escultures de la ciutat des de finals del XIX fins a l'actualitat. Un recurs interessant per gent que viu a Barcelona o ve sols de turista.

Desconsol de Josep Llimona

divendres, 29 de juny de 2012

El llibre que va inventar el turisme a Mallorca

El turisme ha provocat a Mallorca molts de canvis. Alguns bons, excel·lents i altres no tans bons, o pèssims diria jo. El turisme pareix que sempre ha existit però si miram enrere, veurem que el fenomen del turisme és recent.

El terme turisme apareix per primera vegada al diccionari de la llengua francesa d'Emile Littré publicat entre 1863 i 1873, i el va definir com: "aquell que viatja per curiositat o per distracció". La millora de les comunicacions i la presència d'espais que havien escapat a la Revolució Industrial, i que per tant conservaren uns paisatges i uns modes de vida primitiu, va provocar la curiositat de la societat més benestant i adinerada.

Cartell turístic de Suïssa a l'any 1910 - Font
La implantació d'un servei regular de comunicacions marítimes entre Palma i Barcelona el 1834, facilità l'arribada a Mallorca d'un conjunt de personatges que per raons polítiques, científiques o duits per l' esperit del romanticisme, visitaren l'illa i donaren compte del seu viatge en diferents tipus de publicacions, com per exemple Laurens, Sand, Piferrer, Cortada o l'Arxiduc d'Àustria.

El Mallorquín, un dels primer vapors que va unir Palma amb Barcelona

En començar la darrera dècada del segle XIX, la imatge de Mallorca com a centre d'atracció de turistes s'havia consolidat. Durant aquests darrers anys del segle, es varen publicar diverses guies turístiques de les Balears i Mallorca, tant en castellà com en anglès. En una propera entrada tenc previst parlar d'una d'aquestes guies: "Guía manual de las Islas Baleares" de Pere d'Alcantara Penya publicada al 1891, i considerada la primera gran guia turística de les illes.

A finals del XIX, Mallorca està immersa en una crisi econòmica, i per tant és necessari cercar alternatives que millorin l'economia i vida del mallorquins.  És en aquest moment quan es comença a parlar del turisme, o com deien llavors de la "Industria de los forasteros", com una nova idea per aprofitar econòmicament la venguda i visites de gent de fora de Mallorca.

Vestit d'un mallorquí de finals del XIX. Font

Dos mallorquins, Miquel del Sants Oliver i Bartomeu Amengual són dels primers a parlar per primera vegada de l'industria turística a Mallorca.

Bartomeu Amengual, recollint les idees de M. S. Oliver, va publicar el 1903 un opuscle titulat "La Industria de los Forasteros". Es convertiria en el primer llibre que parla d'aquesta nova industria, el turisme, i dels beneficis que ens pot dur a Mallorca. Cal recordar que aquest mateix any s'inaugura el Gran Hotel de Palma, el primer gran hotel de Mallorca


Aquest llibre, prologat per Joan Alcover, el podeu trobar a la Biblioteca Digital de l'Ateneu Barcelonès. És un llibre curt, de fàcil lectura. Realment és un recull d'articles que l'autor havia publicat prèviament al diari L'Almudaina.

En una primera part, explica que s'està fent a Suïssa i Itàlia respecte el turisme, països que agafa com exemple per aplicar a Mallorca les seves accions en aquest tema. A continuació indica quines serien les accions per desenvolupar aquesta industria a Mallorca: millora de les comunicacions, formació de cuiners, cambrers, hotelers, construcció de hotels i fondes, etc. Al fet de que fos una industria nova, supòs que contribuïa a que molta gent ho veies com una cosa poc viable o impossible. Recalca que la industria dels forasters no sols beneficiarà uns pocs, sinó que tota la societat mallorquina en sortiria beneficiada. Un altra problema d'aquesta nova indústria, eren els problemes morals que podia generar. Per exemple, hi havia gent que deia que el Gran Hotel era realment "un templo levantado al placer" . També proposa la creació d'una entitat Pro Maoirica, dedicada a regular, ordenar i publicitar el turisme a Mallorca. A l'any 1905, es va fundar el Foment del Turisme de Mallorca, una entitat semblant a la que proposava Amengual.

Finalment, indica que a Mallorca s'hauria d'aplicar una espècie d'ecotaxa que haurien de pagar les fondes i hotels.


Sabrien els hotelers i polítics que aquesta ecotaxa, que molts varen rebutjar, ja l'havia proposat un dels pioners del turisme a Mallorca fa 100 anys?

Font | Història del turisme a Mallorca

dimecres, 20 de juny de 2012

Baleares: un setmanari de principis del XX digitalitzat per la BNE

Fa uns dies per mig del Facebook de la Biblioteca Nacional d'Espanya vaig saber que la seva Hemeroteca Digital havia canviat de disseny i a més havien incorporat 200 nous títols. Com que som bastant assidu a consultar la seva hemeroteca, vaig visitar-la per veure els canvis que havien fet. A part que han millorat molt les funcionalitats i disseny, vaig comprovar amb molta alegria que han incorporat la revista setmanal il·lustrada Baleares. Han digitalitzat 194 exemplars que van des de 1917 fins 1924.

La revista Baleares era un setmanari que tenia seccions fixes de actualitats, esports, art, societat, teatre, cine, i la majoria de temàtiques centrades en les Balears. Tot això estava il·lustrat per un gran nombre de fotografies. Tot això junt amb pàgines dedicades a la poesia, relats breus i publicitat.

En fi, una novetat interessant per aquells curiosos i especialistes que volen conèixer i estudiar com era la vida a Balearsara fa 100 anys.



dimecres, 9 de maig de 2012

Torturant animals a la Plaça des Patins de Palma

La plaça de toros que tenim avui en dia a Palma, no és la primera que hi va haver a la ciutat. A mitjans del segle XIX (desconec la data exacte de la seva construcció), Palma ja tenia una plaça de toros (consultau una entrada que vaig fer al meu bloc). Estava situada al baluard de Jesús, l'actual Plaça Bisbe Berenguer de Palou, coneguda popularment com la Plaça des Patins. Per aquella zona fins i tot hi ha un carreró que es diu Plaça de Toros, que duu d'aquesta plaça als carrers del Oms.

En les següents imatges podeu veure l'aspecte de la plaça. Totes les fotos estan extretes del llibre, "Aquella ciudad de Palma" de Jaume Escalas.




A aquesta plaça de toros també es feien funcions de funambulismes, malabaristes, còmics, etc, per això també se la coneixia com a circ.

Aquesta espai acollia "espectacles" que consistien en torturar animals, no me refereix a simples corridas de toros com les que per sort cada dia es fan menys. Aquestes "espectacles" podien ser molt variats però un dels que tenien més èxit eren les baralles entre toros i cans de bou. La festa consistia en enfrontar un toro amb diversos cans de bou, un rere l'altre o tots a la vegada. Vos podeu imaginar l'espectacle.

Font

Aquesta "diversió" està descrita amb pèls i senyals al llibre "Viaje a Mallorca en el estio de 1845" de Juan Cortada, que teniu digitalitzat a Google Books. El llibre és com una espècie de diari, on descriu la gent, arquitectura i costums de Palma i la resta de Mallorca. A les seves pàgines conta amb detall una d'aquestes barrales entre toros i can.



Aquestes tortures, que normalment es feien en diumenge, s'anunciaven als diaris. Per exemple, en el diari "El Balear" del 20 d'abril de 1849 podeu llegir l'espectacle que s'anunciava pel diumenge vinent. La veritat és que posa els pels de punta. No sols s'informava de baralles de cans i toros, sinó d'un espectacle que tenia per protagonista un camell (o dromedari). L'anunci és fastigós.


Les baralles entre animals (lleons, toros, elefants, cans, etc) es varen posar molt de moda en aquella època del segle XIX i eren tot un èxit. En aquesta article de l'ABC a l'any 1962 es fa una breu ressenya històrica sobre aquestes baralles. No he trobat dades sobre quan es varen prohibir aquests tipus d'espectacles. 

D'ara en endavant ja no miraré aquesta plaça amb el mateixos ulls. 

divendres, 20 d’abril de 2012

Som de l'Espanya incorporada i assimilada

Som de l'Espanya incorporada i assimilada. O això deia un mapa de l'any 1857. Aquest mapa el vaig descobrir gràcies a un post del bloc d'un conegut. Me va deixar bocabadat, que un mapa polític d'Espanya del segle XIX fes una separació tan clara d'Aragó, Catalunya, València i Balears, antics territoris de la Corona d'Aragó, me va cridar molt l'atenció. A part d'això me va sorprendre molt que denominaven a aquesta zona, la "España Incorporada i Asimilada" i se referien a aquesta part com:
"Comprende las 11 provincias de la Corona de Aragón, todavia diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado"
El llibre on apareix el mapa es diu "Cartografía hispano-científica o sea Los mapas españoles, en que se representa á España bajo todas sus diferentes fases", escrit per Francisco Jorge Torres Villegas i publicat a Madrid a l'any 1857, en la seva segona edició. Era una obra extensa, constava de 2 volums, un de 471 pàgines i un altre de 379. El llibre incloïa 25 mapes del món, Europa i Espanya, referents a diversos aspectes com la geografia, història, etnografia, comunicacions, eclesiàstics, etc. Actualment està a la Biblioteca Regional de Madrid i tenen una còpia digital consultable a la Biblioteca Digital de la Comunidad de Madrid. El mapa en qüestió es troba a la pàgina 328 del primer volum.

Aquest mapa està inclòs dins l'apartat corresponent a Geografia Hispano Política. A continuació podeu veure un petit resum del seu contingut.


A un diari de Palma, el Genio de la Libertad, podeu veure un anunci del llibre, devia ser la primera edició ja que el diari és de 1852:


dimecres, 18 d’abril de 2012

Qué costava venir de turista a Mallorca a l'any 1910?

Avui per casualitat he trobat dos llibres que me permeten contestar aquesta pregunta. A finals del segle XIX i principis del XX, venir a Mallorca estava de moda. Escriptors, pintors, artistes  havien visitat la nostra illa per aquesta època. Visitar "La Perla del Mediterráneo" "La Isla Dorada" o "La Isla de la Calma" com de forma grandiloqüent anomenaven la nostra illa, era tot un plaer i una delícia reservada a uns pocs. En aquesta època, podem situar els inicis de la indústria turística a Palma i Mallorca en general.

En una guia de 1914, de l'agència de viatges Marsans, he trobat els preus de diversos viatges per Europa des de Barcelona. Trobam viatges a França, Itàlia, Bèlgica o Suïssa. Entre ells, trobam el programa i preus d'un viatge a Mallorca. Aquí vos deix les pàgines corresponents.




A l'any 1910, la Cambra de Comerç de Palma va organitzar una mostra de productes de les Balears, al Passeig Sagrera, davant de la Llotja. Amb motiu d'aquesta exposició se va editar una guia pels visitants, on es podia trobar informació pràctica sobre l'estada a Mallorca: preus de carruatges, vapors, cotxes, etc. També trobam informació sobre els preus d'hotels, hostals i fondes. Un document interessant, que a part d'informar-nos dels preus, també ens informa de l'oferta turística del moment.


 Aquestes 100 pessetes del Gran Hotel, no se si és un error. Si un viatge de tres dies a Mallorca, costava de l'ordre de 200-300 pessetes. El preu del Gran Hotel no me quadre.



divendres, 13 d’abril de 2012

Les capelletes dels carrers de Palma

Ja feia temps que no escrivia res. No per falta d'idees o de coses a dir, sinó per falta de temps. M'hauré d'organitzar millor el temps ;) Bé, trescant per internet vaig trobar un llibre sobre Palma, bastant interessant i que a teniu en pdf. És el llibre: Guia de capelletes dels carrers de Palma, editat a l'any 2010 per la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística i escrit per Bartomeu Bestard Cladera, cronista de la ciutat.



El llibre descriu 29 capelletes que podem trobar als carrers de Palma, i ens explica breument la seva història. A més disposa d'un mapa amb la seva situació, molt útil per poder-les visitar, ja que normalment passen desapercebudes.


L'origen d’aquestes capelletes es remunta a l’època del Concili de Trento, moment en què la imaginària religiosa pren una forta embranzida com a resposta als protestants iconòmacs. Des del segle XVI, els papes exhortaren els fidels a la veneració espontània dels sants més populars. A la ciutat començaren a sorgir capelletes, majoritàriament per iniciativa popular, en forma de fornícules damunt les portes o dins el llenç de les cases, totes d’una austera bellesa.


Les imatges de la Mare de Déu i el Sant Crist foren les que més capelletes ocuparen. També foren habituals les dedicades a Ramon Llull, a sant Vicenç Ferrer, i també a sant Sebastià –patró de Palma. Eren els mateixos veïns els qui es feien càrrec del manteniment de les imatges, a les quals mai els mancava una llàntia d’oli i un ramet de flors.

Darrere cada capelleta hi ha una petita història, fins i tot n’hi ha que gaudeixen de llegenda. En alguns casos, aquestes capelletes donaren nom a carrers (Eccehomo, Sant Crist, Sant Vicenç...) i en alguna ocasió foren el bressol de les festes del barri.

dimecres, 7 de març de 2012

Els murals de Joaquim Mir al Grand Hotel

Segur que molts coneixeran aquesta joia arquitectònica que tenim a Palma i què és el Grand Hotel. Arran de la seva construcció a l'any 1902 per Lluís Domènech i Montaner, l'arrendatari i gerent de l'hotel Antonio Albareda i Canals, encarregà set plafons per decorar el gran menjador situat a la planta baixa: quatre els realitzà Santiago Rusiñol i tres Joaquim Mir, a qui s’especificà que fossin "marines de les costes mallorquines".

Rusiñol ja era famós per aquell temps i va decidir adaptar algunes de les seves obres a quadres de gran format. Mir, en canvi no era gaire conegut  i va pintar tres plafons. Amb la finalitat de captar tots els matisos dels paisatges, pintava al natural, o sigui que se'l podia veure per la Serra pintant amb uns enormes llenços. Va pintar tres quadres, que podeu veure a continuació:


Posta de Sol 280 x 190 cm

 
La Cala Encantada. 271 x 502 cm

 
La Cala Sant Vicenç 208 x 400 cm

El 1941 el Grand Hotel de Palma tancà definitivament i els quadres passaren per diversos col·leccionistes fins que actualment estan en poder d'importants col·leccions.

El quadre "La Cala Encantada" és propietat d'AENA, "Cala Sant Vicenç" forma part de la Col·lecció Museu de Montserrat i "Posta de Sol" el podem veure a Palma, en Es Baluard.

divendres, 2 de març de 2012

L'edifici del Círculo Mallorquin de Palma

L'edifici modernista del Círulo Mallorquin de Palma, actualment la seu del Parlament Balear, va ser obra del arquitecte català Miquel Madorell i Rius. El seu projecte va resultar guanyador del concurs organitzat al 1898 per construir l'edifici, però na va ser fins 1913 quan varen començar les obres.

En un número de la Ilustración Artística de 1900 es publica la notícia sobre el projecte guanyador de Madorell



divendres, 24 de febrer de 2012

Recull fotogràfic de la Llotja de Palma 1872- 2006

Aquesta entrada sols és una successió cronològica de fotos de la Llotja. Un edifici que ha canviat molt poc des de que Guillem Sagrera el va construir al segle XV.  Però el seu entorn ha sofert moltes modificacions que anirem repassant amb aquestes fotos. Per suposat, no trobareu totes les fotos que hi ha sobre la Llotja. Amb les que he posat ja són suficients per il·lustrar els canvis que ha patit aquest edifici i el seu entorn.


Aquesta foto és de l'any 1872, la més antiga que he trobat. En aquesta imatge podeu veure com les torres tenien unes taulades, i l'edifici que se veu a l'esquerra era el Quarter de Milícies Provincials. Com podeu apreciar aquesta bella joia arquitectònica estava mig amagada.

Imatge 

A l'any 1873 se varen esbucar les murades com podeu apreciar en aquesta imatge.


En aquesta foto ja no se veuen les murades però encara hi ha el quarter. 

Imatge  

Per jo la millor foto. Una foto de finals del XIX. Ja no hi ha ni les murades ni el quarter. Això permetia gaudir una bella panoràmica de la Llotja i apreciar el seu reflex sobre el mar.


Imatge 


 



Posteriorment, es varen anar guanyant terrenys a la mar entre l'avinguda Antoni Maura i el Baluard de Sant Pere. Quedava una gran esplanada per passejar o per on circulaven els tramvies de mules o ripers. Aquest nou espai es dedicà també a usos portuaris i com a solar de l'Exposició de Productes Balears de 1910. Les 5 imatges superiors crec que corresponen a 1900-1910.



Posteriorment, i a partir d'una iniciativa de l'arquitecte Gaspar Bennàzar, l'enorme esplanada que quedava entre la Llotja i la mar l'espai es va urbanitzar com a passeig. Se li donaria el nom de Passeig Sagrera, en homenatge a l'arquitecte de la Llotja. El pont que podeu veure en una de les fotos superiors era temporal i es va fer per rebre un ministre a l'any 1911.



En les dues fotos superiors podeu veure diverses imatges de l'aspecte actual del Passeig.

Esper que amb aquest repàs de fotos hagis gaudit tan com jo a l'hora de fer-ho