dimarts, 23 d’agost de 2011

Els corders de Palma

El carrer Corderia de Palma ens recorda, la professió de corder, avui quasi desapareguda però que ens temps passat va tenir una especial tradició a Mallorca, concretament a Palma, degut a la importància del seu port. El desenvolupament d'aquest professió va venir determinada pel fet d'una alta demanda de cordes pels vaixells de pesca, vela, etc, encara que també s'utilitzaven a l'agricultura i tasques domèstiques. El nombre de corders devia ser considerable ja que en segle XVI existia la Confraria de Coders i Esparters. Els corders treballaven en colles formades per 4 persones: el mestre, l'oficial o filador i dos mossets.

Corders treballant en el fossat de les murades de Palma

Els corders treballaven sempre a l'aire lliure. Tenien el privilegi de treballar en voreres de camins, descampats, rieres, etc. La causa d'això era que necessitaven un espai molt llarg, tan llarg com volien que fos la corda. A Palma, els corders s'agrupaven en el fossat de les murades i la Riera . Aquests espais disposaven d'unes petites porxades per arraconar el material durant la nit o els dies de pluja. A altres països tenien la sort de poder treballar dins un recinte tancat, és el cas del Regne Unit, on la demanada de cordes era molt elevada degut a la seva important armada. En aquesta país es varen construir uns enormes espais tancats, els "ropewalk" on els corders feien les seves cordes. Un d'aquests edificis és el Chatham Dockyard, un enorme recinte d'1,6 km2, i amb una passadís de 346 m per fer cordes i que es va construir el 1790.

Una altra foto dels corders de la murada

Les corders es feien de materials exclusivament vegetals. En principi qualsevol planta fibrosa es susceptible de convertir-se en corda, però les més utilitzades eren el garballó (també utilitzat en treballs de cistelleria) i el carritx, plantes que creixen espontàniament a Mallorca. Per altra banda també s'utilitzava l'espart i i el cànyom. Els dos es cultivaren durant un temps, encara que també s'aprofitava l'espart que creixia espontàniament a certes zones com alguns illots de les Pitiüses. També es utilitzava pita, encara que naturalitzada. Davant l'alta demanda de cordes, la seva fabricació venia molt condicionada per la manca de materies primeres, i en aquests casos s'havia d'importar.

Pel procés d'elaboració s'utilitzaven poques eines. Si estaus interessats en aquest tema, podeu consultar un article de la revista Mayurqa d'Andreu Ràmis titul·lat "Els corders mallorquins. Notes d'etnografia". A continuació en podeu veure algunes de les eines utilitzades en la seva feina:


Un nin davant una roda

A les aquarel·les de Bartomeu Ferra es poden veure els corders exercint el seu ofici en els fossats de les murades de Palma.

Porta des Camp
Porta de Sant Antoni
Per el·laborar aquest article he consultat diverses entrades de la Wikipedia, ja esmentades en el text i també l'article de la revista Mayurqa escrit per Andreu Ràmis titul·lat "Els corders mallorquins. Notes d'etnografia".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada