dimecres, 21 de desembre de 2011

El caxalot i Franco

Totes les dictadures tenen una cosa en comú: el dictador és el primer de tot. És el més llest, el més fort, el més treballador, etc. La dictadura que varem patir amb Franco, no va ser una excepció en això. El dictador espanyol era un gran aficionat a la caça i la pesca, i per demostrar a tot el poble la seva vàlua,  s'esbombava en tots els medis de comunicació les seves gestes cinegètiques i pesqueres (certes o un poc maquillades) com per exemple quan va pescar un catxalot de 38 tones.

Una de les curolles del dictador era pescar cetacis, i per això es va fer instal·lar en el seu vaixell Azor un canó arponer comprat a Finlàndia. D'aquesta manera, el Caudillo ja es podia entretenir llançant arpons. Lògicament la gent reia d'aquesta estranya afició i no se acabava de creure que Franco pescàs cetacis. Però un 5 d'agost de 1958, quan amb el seu vaixell  navegava per les aigües del Cantàbric, un catxalot es va creuar en el seu camí. Després de rebre en el seu cos 7 arpons de 18 quilos, 8 arpons de 10 quilos i 120 trets, i 9 hores de lluita, el pobre cetaci va morir. L'enorme catxalot, de 38 tones segons deien, va ser desembarcat al port donostiarra de Pasajes, mentre el dictador explicava amb pels i senyals la seva gesta pesquera.

El dictador amb el seu vaixell Azor

Tal "proesa" havia d'esser escampada entre tots els ciutadans i per això va sortir a les pàgines principals d'alguns diaris com La Vanguardia (6 d'agost de 1959


dimarts, 20 de desembre de 2011

Els colors de principis del XX: la revista "Alrededor del mundo"

"Alrededor del Mundo" era una revista il·lustrada, de periodicitat setmanal i es publicà des del 1899 a 1930, gaudint d'una gran popularitat pel seu caràcter costumista. Aquesta revista il·lustrada va ser fundada per Manuel Alhama Montes, que utilitza el pseudònim de "Wanderer".

Tractava temes de contingut general, però s'ocupà també de temes artístics, curiositats, així com la realització  de reportatges sobre llocs, pobles, tradicions, expedicions, aventures, etc. També es feia ressò, amb caràcter divulgatiu, de les novetats científic - tècniques de l'època encara que aquest apartat va ser criticat per alguns contemporanis pel seu poc rigor.

Destaca en aquesta publicació la portada, que a partir de 1914 va ser en color.  Eren il·lustracions de actrius, cantants, etc. En els anys 20, els dibuixos de portada servien per il·lustrar alguns dels invents o fets curiosos que es comentaven dins la revista. Les portades que podeu veure a continuació corresponen a aquesta època.









dilluns, 19 de desembre de 2011

Un costum perdut: fer barallar s'indiot

Un costum nadalenc mallorquí, ja perdut. En aquest breu article del diari  La Roqueta de principis del segle XX es descriu en que consistia







divendres, 2 de desembre de 2011

Contra els divorcis, cosmètics

Un curiós anunci sobre cosmètics de 1905. En aquella època devia ser normal posar les banyes a la teva dona. El motiu de les infidelitats: doncs senzillament que la dona havia tornat vella, i clar això era prou justificació per anar-se'n amb una altra més jove. Solució per evitar-ho: un bons cosmètics de la marca Risler.



dijous, 24 de novembre de 2011

Fas mala cara (com diagnosticaven malalties en el segle XIX)

Una de les majors il·lusions de qualsevol metge o pacient seria detectar les malalties mirant només la cara. Vos imaginau, entres a la consulta del metge, te mira la cara una estona i finalment te diu, "vosté té tal cosa". Seria genial, no? A més, en aquest temps de crisi, seria una gran solució: ens estalviaríem anàlisi, radiografies, ecografies. etc, un munt de doblers :)

Fora conyes, a la Biblioteca Nacional de França he trobat un curiós llibre del segle XIX i que tenia per objectiu ajudar als metges a identificar el símptomes que apareixien a la cara del malalt per diagnosticar certes malalties, com ara el tifus, febres o diversos tipus de demències. Aquesta guia es deia Illustrations de Kranken-Physionomik i la va escriure Carl Heinrich Baumgartner, a l'any 1842.

El llibre consta de 80 il·lustracions que mostren els malalts dins el llit o vestits de carrer, tant homes com dones, i de qualsevol edat, fins i tot nins i nines. Cada il·lustració representa l'aspecte d'una persona amb una malaltia en concret











dijous, 17 de novembre de 2011

Rebent els reis i reines amb arquitectura efímera

Fotografiar els reis, reines, prínceps i princeses no és un costum recent. Ja fa molts d'anys que hi ha fotografies dels monarques en els seus viatges oficials. A Espanya, la primera que va adaptar aquest costum va ser la reina Isabel II. El fotògraf britànic, Charles Clifford (1820-1863), que va desenvolupar la seva carrera a Espanya, va ser l'encarregat d'acompanyar-la durant els seus viatges oficials.

Aquest nou invent que era la fotografia permetia popularitzar i apropar a la societat la reina en un país atribolat per les guerres carlistes i els canvis polítics. En aquests viatges, Clifford fotografiava les ciutats engalanades per acollir la comitiva reial, testimoniant l'afecte del poble. Les fotografies s'utilitzaven per fer les litografies que servien per il · lustrar cròniques oficials, fullets, llibres commemoratius, etc. Posteriorment, cada viatge dels monarques espanyols (Alfons XII, Alfons XIII) va ser fotografiat.

Les fotos de les visites reials a Mallorca i Palma tenen en comú dues coses: la gentada que assistia a rebre els monorques i els elements que se construien per donar la benvinguda. Normalment s'erigien arcs triomfals. Els feien de tot tipus de materials: algues, petxines, xarxes, murta, pedra, metall, etc. A més estaven adornats amb texts de benvinguda i diversos tipus d'emblemes i escuts. Es l'anomenda arquitectura efímera (gràcies Ca Rater Mallorquí). Elements temporals que sols es construïen  per rebre els monarques i altres autoritats.

A l'any 1860, la reina Isabel II vengué a Mallorca. Aquesta visita formava part d'un viatge més ampli i que recorria Aragó, Alacant, Barcelona i Menorca.  visitant la Seu, la Llotja i altres dependències. Sobre aquest viatge, a l'any següent es va publicar el llibre: Crónica del viaje de sus Majestades y Altezas Reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragon, en 1860.

Fotografia d'un arc triomfal per rebre Isabel II. Estava situat a la plaça Sant Francesc de Paula, en el Born.
Una litografia del mateix arc
Arc construït al barri de Santa Catalina per a la visita d'Isabel II. La tradició pesquera d'aquest barri es veu en la decoració de l'arc, on es poden observar algues, cordes, rems, xarxes, àncores, etc.
Al 1876, va ser el seu fill, coronat ja com Alfons XII que va venir a Palma. A més d'oferir una recepció al Palau de l'Almudaina, va visitar el Castell de Bellver, el Teatre Principal, la Seu, el quarter del Carme i el convent de Santa Magdalena

Arc aixecat al Born per a  la rebuda d'Alfons XII. Estava situat al Born
El següent rei en visitar Mallorca va ser Alfons XIII, el qual va venir a l'illa en dues ocasions. La primera va ser el 21 d'abril de 1904. La visita comptar amb un ampli suport institucional i popular. A més de visitar diversos llocs de Palma, va posar la primera pedra del nou edifici de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat

Arc construït a Santa Catalina on es veun diversos elements pesquers utilitzats en la seva decoració.
Arc aixecat al carrer Palau Reial. Al fons es veu l'actual edifici del Consell de Mallorca, antiga Diputació Provincial. A l'esquerra se veuen uns balcons (temporals?) que corresponen al Circulo Mallorquin
Una altra imatge del mateix arc

Fonts de les fotografies | Fotografia a Mallorca 1839 - 1936, L'Abans. Palma. Recull fotogràfic 1860-1970

dilluns, 7 de novembre de 2011

Inauguració del primer camí de ferro de Mallorca


Avui en dia, moure'ns per Mallorca no presenta gaire dificultats. Cotxes, motos, autobusos o trens ens faciliten molt els desplaçaments per la nostra illa. Però això no sempre ha estat així. Fins el segle XIX, els medis de transport terrestre a Mallorca i a Espanya en general eren arcaics, insegurs i depenien molt de temps. Per moure's se disposava d'una gran varietat de diligències, carrons, carretons, etc. En els diaris de l'època, es podien veure anuncis de serveis de diligències que anaven i venien de Palma i circulaven entre pobles.

Anunci d'un diari de Manacor el 1911. Font
Per un país antiquat com Espanya en aquella època, la invenció del ferrocarril i la implantació del primers trens a Anglaterra, era un gran signe de progrés. El tren era ràpid, segur, regular, barat i còmode. Per aquests motius durant el regnat d'Isabel II, es va aprovar la primera Llei de Ferrocarrils, una llei que serviria per reglamentar de forma clara i precisa la construcció de ferrocarrils i les seves concessions. A finals del XIX, el tren es va estendre per molts de racons d'Espanya, entre ells Mallorca. Entre el 1877 i el 1900 es varen construir uns 2.000 km de vies ferroviaries a Espanya.

Diligències al port de Palma. Font
Dins aquest marc de progrés, en 1852, José Manso i Juliol, vescomte de Montserrat, protagonitza el primer intent per dotar del nou sistema de transport a les illes. Però el projecte no va acabar de tirar endavant. Un nou intent va ser el de l'enginyer belga Paul Bouvy, que va dessecar el prat de Sant Jordi, el qual va elaborar el projecte de construcció d'un camí de ferro de Palma a Inca, Manacor i Felanitx en el 1856. Però tampoc va progressar. Un tercer intent de construir una línia ferroviària a Mallorca va estar protagonitzat per dos enginyers catalans, els germans Enrique i Federico Gispert.

Paul Bouvy, enginyer belga que va dessecar el Prat de Sant Jordi, va realitzar un dels primers intents de construir una red ferroviària a Mallorca
El següent intent va haver d'esperar més de 10 anys, quan el 1871 un enginyer de l'illa, Eusebi Estada, donar a conèixer un estudi (basat en els projectes previs del germans Gispert) realitzat per ell mateix sobre la possibilitat de construir i explotar una línia fèrria entre Palma i Inca. La companyia encarregada va ser la Societat Ferro-Carril de Mallorca.

El ferrocarril va començar a construir-se amb una particularitat que repercutiria després a la resta de les iniciatives ferroviàries de l'illa, el seu ample de via de 0,915 metres, és a dir, una iarda anglesa. La raó de l'elecció per part de l'enginyer Estada d'aquest ample està, molt probablement, en la compra de material procedent de la fallida d'algun ferrocarril colonial anglès. Aquesta ampla de via, avui ja desaparegut de la majoria de línies ferroviàries de Mallorca, sols se segueix utilitzant al tren de Sóller. L'antic ampla de via del tren d'Inca i els altres trens de Mallorca va ser canviat per FEVE a l'any 1981, adaptant l'ample de via estàndard, el mètric.

Un dels episodis més vistosos va ser l'arribada i muntatge de la locomotora, una màquina Nasmith & Wilson de fabricació anglesa, i que va rebre el nom de "Mallorca". Estava destinada a utilitzar-se a l'Índia, però s'havia quedat sense comprador i va poder ser adquirida a preu d'oportunitat

Cartell commemoratiu dels 100 anys del tren a Mallorca, on es poden veure les diverses locomotores utilitzades. Font: 100 años de la historia de Baleares.
L'estació es va construir fora de les murades, envoltada per un reixat, en una esplanada en front del pont de la Porta Pintada.

Estació del tren en segle XIX davant el pont de la Porta Pintada

L'acte d'inauguració, el 24 de febrer de 1875, va ser un gran esdeveniment per l'illa i va estar revestit de gran solemnitat. Allà estaven reunides les principals autoritats de l'illa, les locomotores estaven adornades amb flors i banderes i fins i tot hi havia arcs triumfals que decoraven les vies. Música, beneïdes de les locomotores i un Te Deum varen ajudar a que l'acte encara lluís més.

Acte d'inauguració del tren de Palma a Inca (1875)
La inauguració va comptar amb l'assistència de nombrós públic, malgrat el dia era plujós. Els carrers d'Inca per on havia de passar el tren també estaven adornats. L'horabaixa, el tren va fer un segon viatge a Inca on va dur els accionistes de la Societat que havia construït el tren i l'havia d'explotar. En dies posteriors, a la arribada i sortida del tren es reunia molta gent per veure les evolucions de les locomotores i vagons.

Estació del tren d'Inca a Palma, anys 20-30
Però no tot eren coses positives per aquest nou medi de transport: hi va haver moltes expropiacions que afectaren a les possessions del Pla de Mallorca, en moltes d'elles, les vies passaven pel mig de les terres de conreu. Les espurnes que expulsava la locomotora podien ser causa d'incendi segons molts pagesos. I per acabar els propietaris i conductors de les diligències i carros varen veure com poc a poc s'acabava el se negoci.

Una vegada fet el tren cap a Inca, faltava enllaçar l'estació de Palma amb el port, d'aquesta forma les mercaderies es podien transportar per tren des de el port cap a l'interior de Mallorca. Era una gran millora. En conseqüència va ésser la segona línia que va entrar en funcionament, en 1877, immediatament després de la d’Inca. Però això ja ho veurem en un altra post.

Per acabar, mostrar-vos un vídeo molt interessant del 1975 sobre el centenari del tren a Inca


Fonts | Trens de Mallorca, Hechos de Hoy, Rails i Ferradures, Spanish Railway, Recuperar el transporte público, mejor para todos, Via Libre

dilluns, 17 d’octubre de 2011

L'armadura més gran del món

En el Museu Nacional d'Armes i Armadures d'Angalaterra disposen d'una impressionant col·lecció de 70.000 d'armes, vehicles blindats i artilleria que data des de l'antiguitat fins als nostres dies. Inclou també armadures, de tot tipus i èpoques. Entre les seves peces disposen del que és l'armadura més gran del món: l'armadura d'un elefant. Es un peça que prové de l'Índia i està datada en el 1600.


dimecres, 12 d’octubre de 2011

Club des Silenci

Notícia sobre un estrany club de París apareguda en un diari de Palma a l'any 1903

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Lliga del bon mot



Catalunya gràfica. Núm. 17 (1a quinzena jul. 1922)

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Pixant a principis del XX a Palma

A principis del segle XX, Palma tenia uns urinaris públics realment macos, amb aires orientals, i que per desgràcia avui ja no tenim.

Detall de l'urinari
Urinari situat al carrer de Sant Miquel, devora Sant Antoniet

Un urinari situat a Sa Plaça des Mercat

Una altra vista del mateix urinari (que podeu veure a l part inferior de la foto) de Sa Plaça des Mercat


En un diari de l'època, el Eco Balear, apareix una nota indicant la distribució d'aquests urinaris


dimecres, 28 de setembre de 2011

Dues històries dels americans a Palma

Recentment he llegit el llibre Històries de Carrer de Conxa Forteza, editat pels Amics dels Arxius de Mallorca a l'any 2006. És un petit llibre autobiogràfic que conta els records infantils de l'autora, records de fets, personatges i històries de la Palma dels anys 40 i 50. Per mi, l'únic defecte que té, és que és molt curt. Quan acabes te queden ganes de llegir més històries.

Una de les històries que conta aquest llibre és la de "Siente un americano en su mesa". En els anys 50 varen començar a arribar a Palma els primers vaixells de la VI Flota dels Estats Units. Un d'aquests vaixells va atracar al port de Palma, i deien que transportava soldats de la guerra de Corea. El Governador Militar de Palma va tenir l'ocurrència de posar un anunci al diari que deia "Siente un americano en su mesa". La idea era que tothom que ho demanàs tendria un americà a taula el dia de Nadal. Una idea ben curiosa i que conta l'autora del llibre.


La segona història l'he trobada cercant informació sobre les visites dels vaixells nordamericans Palma. És una història bastant surrealista, curiosa i estrafolària, i que fa riure. Però aquestes rialles te fugen de cop quan saps que aquest fet va passar sols fa 13 anys.

Tot comença a l'any 1998, quan el Mallorca havia de jugar la final de Copa del Rei contra el FC Barcelona. Des de la seva fundació a l'any 1916, era la segona vegada que arribava a la Copa del Rei. El partit se jugaria Mestalla (València). Uns 14.000 aficionats del RCD Mallorca varen comprar la seva entrada i el problema era com transportar tal quantitat de gent a València. El club intentava per tots els mitjans aconseguir els transports necessaris, però com vos podeu imaginar no era gens fàcil. L'entitat mallorquina ja havia aconseguit 18 vols i 5 vaixells de la Transmediterranea per poder dur uns 10.000 aficionats, però tot i així quedaven molts de seguidors que disposaven d'una entrada, però no de transport. Per solucionar aquest problema, Bartolomé Beltrán (president del club), per mig de Bartolomé Bestard (conegut per Tommy Bestard, agent consular dels Estats Units a Balears i directiu del Mallorca en aquell moment) va proposar la idea de demanar ajuda a la VI Flota de l'Exèrcit dels Estats Units per dur a aquests aficionats sense mitjà de transport a València. Lògicament, la VI Flota es va negar.  L'història original la podeu llegir aquí.

Fotos de la inauguració oficial de l'Exposició de Barcelona del 29

La revista ilustrada La Esfera se publicó entre el 3 de enero de 1914 y el 17 de enero de 1931, siendo su primer director Francisco Verdugo Landi, siendo la casa editorial “Prensa Gráfica”, sita en la calle de Hermosilla 57 de Madrid. La esfera 25/05/1929




divendres, 23 de setembre de 2011

Com pensaven a l'any 1930 que seria la Barcelona del futur?

La revista Ilustración Ibero-Americana (1929-1930) era una publicació mensual, encara que la seva periodicitat va ser irregular, al voltant d'un centenar de pàgines per número, que apareix coincidint amb la celebració de les exposicions internacionals de Barcelona i la ibero - americana de Sevilla.

Era una revista molt il.lustrada, amb profusió de fotografies, algunes en color o acolorides. Informava sobre els estands, pavellons i altres esdeveniments de les esmentades exposicions internacionals, i inseria continguts sobre els principals actors polítics i institucionals del moment, al costat d'una abundant publicitat comercial. Alguns textos estan redactats també en anglès i francès.

Al número de gener de 1930 apareix una curiosa il·lustració sobre com pensaven que seria la Barcelona del futur, concretament Via Laietana. En un altre dibuix (que no he posat per la seva mala qualitat) es parla d'un mega pont que uniria el Tibidabo i Montjuic.


dijous, 15 de setembre de 2011

Una tragèdia oblidada: l'explosió del polvorí de Sant Ferran a Palma (II)

Foto apareguda en el setmanari la Ilustración Artística de 29 de desembre de 1895. El polvorí de Sant Ferran estava situat al revellí de Can Pelat o Casa del Rey Don Jaime i es trobava entre els baluards de Jesús i de Santa Margalida.

A la foto s'observen nombroses fustes escampades, les quals, segurament, són les restes del barracó on es descarregaven els cartutxos, i, al fons, apareix una tenda de campanya amb dos soldats de guàrdia. En els dies següents a l’explosió els jutges, els forenses i altres autoritats civils i militars inspeccionaren el lloc nombroses vegades.

dimecres, 14 de setembre de 2011